Acceso usuarios
Kristine M. Yu
Que la fonologia mostri o no recursivitat sovint va lligat al fet que tingui o no cadenes o arbres en l’estructura de les seves dades. A partir de la perspectiva computacional de la teoria formal del llenguatge i tenint en compte com es construeixen les cadenes i els arbres fonològics, mirem de destriar aquestes qüestions. Mostrem que, fins i tot tenint en compte la limitació de paraules i enunciats en la realització física i la manca d’exemples observables d’incorporació recursiva potencial de constituents fonològics més enllà d’unes poques capes, la recursivitat és una conseqüència natural de l’expressió de generalitzacions fonològiques per a cadenes i arbres. Tot i que els patrons fonològics condicionats prosòdicament es poden representar utilitzant gramàtiques per a cadenes, per exemple amb representacions amb claudàtors, mostrem com les gramàtiques amb arbres proporcionen una manera natural d’expressar aquests patrons i proporcionen coneixement rellevant sobre els tipus d’anàlisis d’aquests patrons que s’han proposat des de la fonologia.
Whether or not phonology has recursion is often conflated with whether or not phonology has strings or trees as data structures. Taking a computational perspective from formal language theory and focusing on how phonological strings and trees are built, we disentangle these issues. We show that even considering the boundedness of words and utterances in physical realization and the lack of observable examples of potential recursive embedding of phonological constituents beyond a few layers, recursion is a natural consequence of expressing generalization in phonological grammars for strings and trees. While prosodically-conditioned phonological patterns can be represented using grammars for strings, e.g., with bracketed string representations, we show how grammars for trees provide a natural way to express these patterns and provide insight into the kinds of analyses that phonologists have proposed for them.
