Acceso usuarios
El artículo presenta la obra de dos escritoras de lengua francesa, Kim Thúy y Laura Alcoba, que han sufrido el exilio y que habitan en dos países de asilo distintos: Québec y Francia. Las dos despliegan una narración que articula la ficción y la realidad de forma innovadora para dejar constancia de una experiencia del exilio compartida con otras personas; en buena parte, la toma de la palabra pública con sus novelas trata de dar voz a estas vivencias silenciadas. La problemática de la identidad adquiere una dimensión esencial en cuya construcción el elemento familiar se instaura como fundamento esencial. El ensamblaje de la identidad de ambas escritoras se construye entre el presente y el pasado revisitado desde la edad adulta. En sus novelas, las narradoras de sus historias reivindican la construcción identitaria híbrida o transcultural, este rasgo caracteriza su personalidad literaria. La singularidad que une a Alcoba y Thúy yace en la elección de una lengua otra que la materna que las dos conocen sobradamente; sin embargo, el francés es elegido para dar testimonio de su recorrido vital. Este estudio trata de constatar el porqué de esa elección que les ha dado la libertad íntima de expresión para contar su exilio y su integración.
L’article presenta l’obra de dues escriptores de llengua francesa, Kim Thúy i Laura Alcoba, que han sofert l’exili i que habiten en dos països d’asil diferents: Canadà i França. Les dues despleguen una narració que articula la ficció i la realitat de manera innovadora per a deixar constància d’una experiència de l’exili compartida amb altres persones; en bona part, la presa de la paraula pública amb les seves novel·les tracta de donar veu a aquestes vivències silenciades. La problemàtica de la identitat adquireix una dimensió essencial en la construcció de la qual l’element familiar s’instaura com a fonament essencial. L’assemblatge de la identitat de totes dues escriptores es construeix entre el present i el passat revisitat des de l’edat adulta. En les seues novel·les, les narradores de les seves històries reivindiquen la construcció identitària híbrida o transcultural, aquest tret caracteritza la seva personalitat literària. La singularitat que uneix a Alcoba i Thúy jeu en l’elecció d’una llengua altra que la materna que les dues coneixen àmpliament; no obstant això, el francès és triat per a donar testimoniatge del seu recorregut vital. Aquest estudi tracta de constatar el perquè d’aquesta elecció que els ha donat la llibertat íntima d’expressió per a explicar el seu exili i la seva integració.
This article presents the work of two French-language writers, Kim Thúy and Laura Alcoba, who have been exiled and live in two different countries of asylum: Canada and France. Both deploy a narrative that articulates fiction and reality in innovative ways to record their experience of exile shared with others; to a large extent, their novels' public speaking is an attempt to give voice to these silenced experiences. The assemblage of the identity of both writers is constructed between the present and the past revisited from adulthood. In their novels, the narrators of their stories claim a hybrid or transcultural construction of identity, a trait that constitutes the basis of their personality as writers. The singularity that unites Alcoba and Thúy lies in the choice of a language other than their mother tongue, which they both know well. However, French, which they learned later, is chosen to bear witness to their life's journey. This study attempts to determine the reasons for this choice, which gave them the intimate freedom of expression to tell the story of their exile and their integration at the same time.
