Acceso usuarios
El presente artículo analiza la conceptualización paradójica del exilio según el paradigma de Said y expande dicho análisis con las reflexiones de Joseba Sarrionandia. En la obra de Sarrionandia se percibe un viaje intelectual hasta llegar a la posición ontológica del exilio. El silencio y la búsqueda de una nueva lengua son dos momentos de tránsito en el itinerario sarrionandiano hasta armar una escritura capaz de expresar la perspectiva de marginalidad y disidencia que supone el exilio como paradigma. El final del artículo se enfoca en el erudito ensayo Moroak gara behelaino artean? para comprender a grandes rasgos la escritura contrapuntística de Sarrionandia.
This article reflects on the paradoxical conceptualization of exile according to Said, and it expands the analysis with reflections by Joseba Sarrionandia. Throughout Sarrionandia´s oeuvre, there is an intellectual journey toward the ontological position of exile. Silence and the searching for a new language are two transitions of the sarrionandian journey, reaching the creation of a writing style capable of expressing the marginal and dissident perspective of exile as a paradigm. The last part of the article focuses on the essay Moroak gara behelaino artean?, in order to understand the main characteristic of Sarrionandia’s contrapuntist writing style.
El present article analitza la conceptualització paradoxal de l’exili segons el paradigma de Said i expandeix aquesta anàlisi amb les reflexions de Joseba Sarrionandia. En l’obra de Sarrionandia es percep un viatge intel·lectual fins a arribar a la posició ontològica de l’exili. El silenci i la cerca d’una nova llengua són dos moments de trànsit en l’itinerari sarrionandià fins a armar una escriptura capaç d’expressar la perspectiva de marginalitat i dissidència que suposa l’exili com a paradigma. El final de l’article s’enfoca en l’erudit assaig Moroak gara behelaino artean? per a comprendre a grans trets l’escriptura contrapuntística de Sarrionandia.
