L’article tracta d’algunes de les propostes artístiques que va fer Pere Noguera en espais naturals al marge dels circuits institucionals de l’art. Unes pràctiques d’intervenció, en sincronia amb l’emergència del moviment ecologista, que pretenien incidir, mitjançant l’acció simbòlica, en les formes de percepció de la realitat amb l’objectiu de contribuir a la seva transformació.