Acceso usuarios
Joaquim Martí Mestre 
El objetivo de este artículo es estudiar algunas palabras que forman parte del vocabulario usado en las relaciones en las que está presente la unión de un hombre y una mujer fuera del matrimonio. Se trata de conductas sexuales consideradas en la época desordenadas o contrarias a la norma social, y, por tanto, además de estar tipificadas como delitos de naturaleza penal, quienes las practicaban, especialmente las mujeres, eran marginados por la sociedad. En ocasiones, el vocabulario se hace eco de esta mayor marginalidad de la mujer. Este trabajo se basa en nueve procesos criminales valencianos inéditos de los siglos XVI y XVII sobre adulterio y concubinato. En el estudio del vocabulario se sigue una metodología historicocomparativa, que repasa la historia de las palabras seleccionadas, desde su primera documentación conocida hasta su presencia en los diccionarios normativos actuales. Asimismo, las voces catalanas se sitúan en el contexto románico, comparándolas con las de otras lenguas.
L’objectiu d’aquest article és estudiar alguns mots que formen part del vocabulari usat en les relacions en què està present la unió d’un home i una dona fora del matrimoni. Es tracta de conductes sexuals considerades a l’època desordenades o contràries a la norma social, i, per tant, a més d’estar tipificades com a delictes de naturalesa penal, els qui les practicaven, especialment les dones, eren marginats per la societat. En ocasions, el vocabulari es fa ressò d’aquesta major marginalitat de la dona. Aquest treball es basa en nou processos criminals valencians inèdits dels segles XVI i XVII sobre adulteri i concubinat. En l’estudi del vocabulari se segueix una metodologia historicocomparativa, que repassa la història dels mots seleccionats, des de la seua primera documentació coneguda fins la seua presència en els diccionaris normatius actuals. Així mateix, les veus catalanes se situen en el context romànic, comparant-les amb les d’altres llengües
L’objectif de cet article est d’étudier quelques mots qui font partie du vocabulaire utilisé dans les relations où est présente l’union d’un homme et d’une femme hors mariage. Il s’agit de comportements sexuels considérés à l’époque comme désordonnés ou contraires à la norme sociale et, par conséquent, outre qu’ils étaient qualifiés de délits de nature pénale, ceux qui les pratiquaient, en particulier les femmes, étaient marginalisés par la société. Parfois, le vocabulaire reflète cette plus grande marginalisation sociale de la femme. Ce travail est basé sur neuf procès criminels valenciens inédits des XVIe et XVIIe siècles sur l’adultère et le concubinage. L’étude du vocabulaire suit une méthodologie historico-comparative, qui retrace l’histoire des mots sélectionnés, depuis leur première documentation connue jusqu’à leur présence dans les dictionnaires normatifs actuels. De même, les voix catalanes se situent dans le contexte roman, en les comparant à celles d’autres langues
