Acceso usuarios
Pau Martín Miñana
Més que una proximitat metafòrica cap al referent, la dixi emotiva, afectiva o empàtica produeix proximitat cap a l’oient arran de l’atenció conjunta i/o l’avaluació del referent. Aquest treball estudia els usos del demostratiu (com ara, la funció nominal o adverbial, el grau, el mode referencial, el caràcter humà, etc.) i de les seues construccions (anteposades al nom, posposades al nom o sense nucli nominal) per a comprovar quin tipus de demostratius tendeixen a tindre referents que són valorats de manera positiva o negativa. Per a realitzar aquesta exploració, hem recollit 383 formes demostratives d’un corpus propi (CoValC) format per converses col·loquials entre valencianoparlants de diverses zones. L’anàlisi mostra que en aquest corpus el grau dels demostratius no és rellevant per a proporcionar una implicació emocional, mentre que la majoria de determinants posposats (80%) i de referents humans (quasi 90%) revelen un caràcter afectiu o sobretot pejoratiu cap al referent. Per tant, d’acord amb aquests resultats, apuntar i, especialment, avaluar un referent faria que l’oient esdevinga una mena de còmplice, la qual cosa crea solidaritat i acostament cap a l’oient, no cap al referent.
Rather than a metaphorical proximity to the referent, emotive, affective or empathetic deixis produce closeness to the hearer(s) because of jointing attention or/and valuating a referent. This paper looks into several uses of demonstrative (i.e., function as a determiner or adverb, degree, way to refer, humanness, etc.) and its constructions (adnominal, postnominal or with empty head noun) to check what kind of demonstratives tend to have referents that are valuated positively or negatively. In order to carry out that exploration, it has been collected 383 demonstratives of an own corpus (CoValC), which is made up of informal conversations of Catalan speakers from the several zones of Valencian territory. The analysis shows the degree of demonstratives is not relevant to provide an emotional involvement, whereas the most of postnominal determiners (80%) and the human referents (almost 90%) reveal an affective or mostly pejorative effect to the referent. Thus, according to these results, pointing and, especially, valuating the referent may turn the hearer(s) into a kind of confidant and that creates solidarity and approach to the hearer(s), not referents.
