Acceso usuarios
Joan Borja i Sanz 
A l’hora d’explicar com ha resultat possible, a Alacant, tot un fenomen Enric Balaguer a partir d’aquella criatura que un dia va anar a l’escola del Castell de Guadalest, talment el xiquet del tio Canya –«la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova»–, quan els mestres parlaven «de manera estranya» (sobre «bosques dehayas, robles y castaños», posem per cas) i se sentien legitimats per a agredir sàdicament les criatures, no puguem ara evitar la temptació de pensar que la seua excepcional qualitat professional i humana ha estat feliçment forjada amb una singular i irrepetible polivalència. Entre altres elements: d’alquímia, totalitat i bonhomia.
