Reglindis De Ridder
From its early days, audiovisual translation has often been referred to as constrained translation. Skilled audiovisual translators try to find creative solutions to deal with these constraints, yet some might argue inevitably things get lost in translation. However, from a sociolinguistic point of view, there is also a lot to be gained from translation. Especially, in minority and smaller language areas that tend to rely more on imported foreign content. More recently, the emergence of several streaming platforms has started to change the audiovisual media landscape, as well as media consumption and audiovisual translation practices. These content providers are mostly large American companies and in smaller countries and regions they are often feared to flood international markets with their American content. Because of this, attempts have been made to protect local markets. Even at EU level, measures are in place to promote European audiovisual media. Importing foreign content can broaden the audience’s horizon, but the importance of making it accessible to a wide range of audiences with different linguistic preferences and special needs is often underestimated. As a result, some content providers fail to adequately assess the implications of neglecting smaller language areas and parts of their target audience. The impact of local audiovisual translation, including dubbing of both local and foreign animation, is often underestimated. In this article, audiovisual translation practice is discussed, explaining sociolinguistic implications focussing on language planning (De Ridder & O'Connell, 2018) and linguistic diversity (De Ridder, 2019; 2020) in audiovisual content. It aims to raise more awareness of the role audiovisual translation can play and calls for better regulation.
Dende l’entamu de la disciplina, la traducción audiovisual conocióse davezu como una traducción restrinxida (Titford, 1982; Mayoral, Kelly & Gallardo, 1988). Traductores audiovisuales espertos traten d’alcontrar soluciones creatives qu’ayuden a facer frente a estes restricciones, magar que dellos apunten que, inevitablemente, dalgunes coses van perdese na traducción. Sicasí, dende’l puntu de vista de la sociollingüística, hai bien d’aspeutos positivos que resulten de la traducción, especialmente, en llingües minoritaries y territorios llingüísticos pequeños que tienden a importar conteníu en llingües estranxeres. Dende va un tiempu, l’apaición de delles plataformes de streaming ta cambiando’l panorama de los medios audiovisuales al empar que’l consumu y les práutiques traductives de lo audiovisual. Estos proveedores de conteníu son davezu empreses norteamericanes enforma grandes a les que se-yos mira con procuru la capacidá d’enllenar rexones y países pequeños con conteníu norteamericanu, xenerando, poro, intentos de proteición de mercaos llocales. Inclusive a nivel européu, tómense midíes que busquen promocionar los medios audiovisuales europeos. Importar conteníu estranxeru pue enanchar los horizontes de l’audiencia, pero nun se-y da l’atención suficiente a la importancia de facelu accesible a un rangu d’audiencies con preferencies llingüístiques estremaes y necesidaes especiales. Como resultáu d’esto, dalgunos proveedores de conteníu fallen a la hora d’evaluar amañosamente les implicaciones d’escaecer a miembros de la so audiencia. L’efeutu de la traducción audiovisual, incluyendo’l doblaxe d’animación en llingües llocales y estranxeres, subestímase dafechu, poro, nesti artículu, trátase la práutica d’esta traducción audiovisual col envís d’esplicar les sos implicaciones sociollingüístiques centrándose na planificación llingüística (De Ridder & O’Connell, 2018) y la diversidá llingüística (De Ridder, 2019; 2020; 2021) dientro del conteníu audiovisual. Con ello búscase crear conciencia sobre’l papel que xuega la traducción audiovisual y cómo precisa d’una meyor regulación.