Acceso usuarios
Laura Fabregat Aguiló
En este artículo se propone identificar y analizar los elementos recurrentes de la teoría del neofantástico que se tornan visibles en dos de las novelas más destacadas y aclamadas del autor valenciano Manuel Baixauli: L'homemanuscrit(2007) y La cinquena planta (2014), las cuales muestran un cosmos literario que se adscribe en una realidad poco convencional, cercana al territorio del fantástico y del imaginario, y que consigue normalizarse con naturalidad al largo de los relatos
En aquest article es proposa identificar i analitzar els elements recurrents de la teoria del neofantàstic que esdevenen visibles en dues de les novel·les més destacades i aclamades de l'autor valencià Manuel Baixauli: L'home manuscrit (2007) i La cinquena planta (2014), les quals mostren un cosmos literari que s'adscriu en una realitat poc convencional, propera al terreny del fantàstic i l'imaginari, i que aconsegueix normalitzar-se amb naturalitat al llarg dels relats
In this article is proposed to identify and analyze the recurring elements of the theory of neofantastic that become visible in two of the most outstanding and acclaimed novels of the Valencian author Manuel Baixauli: L'homemanuscrit (2007) and La cinquena planta (2014), which show a literary cosmos that is ascribed in an unconventional reality, close to the territory of the fantastic and the imaginary, and that manages to normalize naturally throughout the stories
