Acceso usuarios
Charo Reyes Izquierdo
Los actuales cambios en el terreno lingüístico debido a las migraciones internacionales se reflejan de forma especialmente clara en los centros educativos. Este artículo presenta los múltiples aprendizajes lingüísticos del alumnado catalán de origen inmigrante de dos escuelas de secundaria con ideologías de acogida diferentes y en contextos socio-espaciales distintos, una pequeña ciudad costera de la región metropolitana de Barcelona y un barrio céntrico de la ciudad de Barcelona representativo del modelo de super-diversidad (Vertoveç, 2007). Contrastar las prácticas comunicativas del alumnado y las actitudes hacia la diversidad lingüística del profesorado en estos dos entornos diferentes muestra la riqueza de las prácticas comunicativas de este alumnado. Además, permite entender mejor si la escuela sigue reproduciendo jerarquías culturales a pesar de discursos más o menos inclusivos o si por el contrario hay procesos de cambio que pueden permitir incorporar el capital lingüístico de todo el alumnado.
Els actuals canvis en el terreny lingüístic a causa de les migracions internacionals es reflecteixen de forma especialment clara en els centres educatius. Aquest article presenta els múltiples aprenentatges lingüístics de l'alumnat català d'origen immigrant de dues escoles de secundària amb ideologies d'acolliment diferents i en contextos soci-espacials diferents, una petita ciutat costanera de la regió metropolitana de Barcelona i un barri cèntric de la ciutat de Barcelona representatiu del model de super-diversitat (Vertoveç, 2007). Contrastar les pràctiques comunicatives de l'alumnat i les actituds cap a la diversitat lingüística del professorat en aquests dos entorns diferents mostra la riquesa de les pràctiques comunicatives d'aquest alumnat. A més, permet entendre millor si l'escola continua reproduint jerarquies culturals malgrat discursos més o menys inclusius o si per contra hi ha processos de canvi que poden permetre incorporar el capital lingüístic de tot l'alumnat.
The current changes in the linguistic sphere due to international migrations are reflected in a particularly clear way in educational establishments. This article presents the diverse linguistic learning experiences of Catalan students of immigrant origin in two secondary schools with different reception ideologies and in different socio-spatial contexts: a small coastal town in the metropolitan region of Barcelona, and a central neighbourhood of the city of Barcelona that is representative of the super-diversity model (Vertoveç, 2007). Contrasting the communicative practices of the students and the attitudes towards the linguistic diversity of the teachers in these two different environments shows the richness of the communicative practices of these students. Besides, it allows us to better understand if schools continue to reproduce cultural hierarchies despite more or less inclusive discourses, or if, on the contrary, there are processes of change that can allow the incorporation of the linguistic capital of all the students.
Les changements actuels dans le domaine linguistique dus aux migrations internationales se reflètent particulièrement bien dans les écoles. Cet article présente les apprentissages linguistiques multiples d'élèves catalans d'origine immigrée dans deux écoles secondaires aux idéologies d'accueil différentes et dans des contextes socio-spatiaux différents, une petite ville côtière de la région métropolitaine de Barcelone et un quartier central de la ville de Barcelone représentatif du modèle de super-diversité (Vertoveç, 2007). L'exercice consistant à contraster les pratiques communicatives des élèves et les attitudes envers la diversité linguistique des enseignants dans ces deux environnements différents montre la richesse des pratiques communicatives de ces élèves. De plus, elle nous permet de mieux comprendre si l'école continue à reproduire les hiérarchies culturelles malgré des discours plus ou moins inclusifs ou si, au contraire, il existe des processus de changement qui peuvent permettre l'incorporation du capital linguistique de tous les élèves.
