Jordi Marrugat Domènech
Aquest article proposa una lectura de l’obra de teatre de Josep M. Benet i Jornet Salamandra que la presenta com la culminació i el testament de la seva carrera. De fet, tracta el tema de l’extinció en termes universals, personals i referits a la llengua catalana, en relació amb els quals reflexiona sobre la funció de l’art, la memòria, la identitat individual i la pertinença a la col·lectivitat. Són motius constants en la trajectòria de Benet que Salamandra replanteja en una forma híbrida que qüestiona tot tipus de fronteres—entre arts, gèneres, identitats, concepcions de la realitat, etc.