Acceso usuarios
Lucas Capellas Franco
El presente artículo propone una interpretación de tres poemas de Gabriel Ferrater que problematizan la noción de objetividad en poesía —no solo desde su respectiva especificidad sino también a través del sentido de su ordenación—. Esto los sitúa en el centro de la tensión contrapoética que caracteriza a la obra de Ferrater. La interpretación del primer poema, «Literatura», es el núcleo del artículo. Su resultado permite una mejor comprensión de los otros dos poemas: «A través dels temperaments» y «A l’inrevés». Utilizando las reflexiones del propio Ferrater a propósito de la relación entre experiencia y literatura, el artículo también establece un mínimo marco teórico que ilustra los conflictos que plantea la objetividad en la poesía ferrateriana.
El present article proposa una interpretació de tres poemes de Gabriel Ferrater que problematitzen la noció d’objectivitat en poesia –no només des de la seva respectiva especificitat sinó també a través del sentit de la seva ordenació. Això els situa al centre de la tensió contra-poètica que caracteritza l’obra de Ferrater. La interpretació del primer poema, «Literatura», és el nucli de l’article. El seu resultat permet una millor comprensió dels altres dos poemes: «A través dels temperaments» i «A l’inrevés». Fent servir les reflexions del mateix Ferrater a propòsit de la relació entre experiència i literatura, l’article també estableix un mínim marc teòric que il·lustra els conflictes que planteja l’objectivitat en la poesia ferrateriana.
This article proposes an interpretation of three poems by Gabriel Ferrater that problematize the notion of objectivity in poetry –not only from their respective specificity but also through the sense of their ordering. This problematization places them at the centre of the counter-poetic tension that characterizes Ferrater’s work. The interpretation of the first poem, «Literatura», will be the main focus of the article. The resulting interpretation allows for a better understanding of the other two poems: «A través dels temperaments» and «A l’inrevés». By using Ferrater’s own reflections on the relationship between experience and literature, the article also establishes a minimal theoretical framework that illuminates the conflicts around objectivity in Ferrater’s poetry.
