Acceso usuarios
Richard Angelo Leonardo Loayza
El siguiente artículo se propone realizar una lectura de una de las novelas más representativas de Rosa Arciniega en su estancia en España desde 1928 a 1936, Mosko-Strom. El torbellino de las grandes metrópolis (1933). Por medio del análisis de la obra se reflexionará en torno a la posición crítica que desarrolla la autora respecto al proceso de maquinización que experimenta occidente en las primeras décadas del siglo XX, en el cual el futurismo, como ideología, desempeña un rol muy importante. Para realizar dicha crítica, Arciniega elabora una distopía en la que presenta los efectos negativos de dicha maquinización. Lo interesante del texto es que no solo se hace referencia a este negativo estado de cosas, sino que se plantea una solución para resolverlo. En este sentido, Mosko-Strom se constituye en una novela de tesis.
El següent article es proposa realitzar una lectura d’una de les novel·les més representatives de Rosa Arciniega durant la seva estada a Espanya de 1928 a 1936, Mosko-Strom. El torbellino de las grandes metrópolis (1933). Mitjantçant una anàlisi de l’obra es reflexionarà sobre la posició crítica que desenvolupa l’autora respecte al procés de mecanització que experimenta occident durant les primeres dècades del segle XX i on el futurisme, com a ideologia, hi juga un paper fonamental. Per realitzar aquesta crítica, Arciniega el·labora una distopia en la que presenta eles efectes negatius d’aquesta mecanització. La part més interessant del text és que no només fa referència a aquest estat negatiu de les coses, sino que també planteja una sol·lucions als problemes que exposa. En aquest sentit, Mosko- Strom es constitueix en una novel·la de tesis.
The following article offers a reading of Mosko-Strom: The Whirlwind of the Great Metropolises (1933), one of Rosa Arciniega’s most representative novels written during her stay in Spain from 1928 to 1936. Through the analysis of her work, we will reflect on the critical position that the author develops regarding the mechanization process experienced by the West in the first decades of the twentieth century, a process in which Futurism, as an ideology, plays a very important role. To carry out this criticism, Arciniega elaborates a dystopia in which she presents the negative effects of said mechanization. The interesting thing about the text is that it not only refers to this negative state of affairs, but also proposes a solution to solve it. In this sense, Mosko-Strom constitutes a roman à these (thesis novel).
