Acceso usuarios
Arup K. Chatterjee
This paper is one of the first attempts to reconstruct the story of Afia Begum, wife —and later widow— of Abdul Hamid (a Bangladeshi immigrant in Thatcherite London), whose entry was cleared by the British Home Office in 1982, months before her husband died tragically in a fire in East London. Upon her arrival in the United Kingdom, Afia was told that her grant to stay in the country was no longer valid owing to the death of her husband; that she was now an illegal immigrant in Britain. In the process of the reconstruction, I also revisit the untold story of the Sari Squad, a group of Asian women who fought valiantly, though peacefully, to stop Afia’s deportation. Although Afia was deported on May 8, 1984, her case was heard in the European Court of Human Rights and debated in the European Parliament; in both forums, the highhandedness of the British Home Office was fiercely critiqued. By way of conclusion, I lay out a hermeneutic in which to read Afia’s story, in a literary sense, offering a skeptical stance to reading it in binary terms of success-defeat/victimization-survival of a female foreigner battling a racist state. In doing so, I draw upon Gayatri Chakravorty Spivak’s “connection between nationalism and reproductive heteronormativity”, to argue that the case of Afia’s deportation suggests that her nationality can only be —tragically— established by determining the citizenship of her husband; this ends up doubly othering and transcendentalizing her nationality, reducing her to her sociobiological reproductive heteronormativity, impregnated with the cryptic trace of her husband’s ghost which practically became the summum bonum of her deprived statehood.
Aquest article constitueix un primer intent de reconstruir la història d’Afia Begum, esposa—i després vídua— d’Abdul Hamid (un immigrant de Bangladesh al Londres Thatcherià), l’entrada de la qual fou acceptada per la British Home Office el 1982, uns mesos abans de que el seu marit morís tràgicament en un incendi a East London. A la seva arribada al Regne Unit, a Afia se li va comunicar que, degut al decés del seu marit, el seu permís de residència ja no era vàlid; el que la convertia en una immigrant il·legal a Anglaterra. En el procés de reconstrucció d’aquests fets, revisitaré també la història inèdita del Sari Squad, un grup de dones asiàtiques que van lluitar feroçment, tot i que de forma pacífica, per impedir la deportació d’Afia. Malgrat que Afia va ser finalment deportada el 8 de maig de 1984, el seu cas va tenir ressò al Tribunal Europeu dels Drets Humans i es va debatre al Parlament Europeu. En ambdós casos, la prepotència de la British Home Office fou força criticada. Com a conclusió, exposo, en un sentit literari, una clau hermenèutica per analitzar la història d’Afia a través d’un posicionament escèptic amb una lectura en termes binaris d’èxit-derrota/victimització-supervivència d’una dona estrangera que lluita contra un estat racista. Per fer-ho, empro la “connexió entre el nacionalisme i la heteronormativitat reproductiva” tal com la teoritza Gayatri Chakravorty Spivak amb la fi d’argumentar que el cas de la deportació d’Afia suggereix que la seva nacionalitat sols pot ser determinada a través de la del seu marit; el que acaba alterant i transcendentalitzant doblement la seva nacionalitat, reduint-la a la seva heteronormativitat reproductiva sociobiològica, impregnada per la petjada críptica del fantasma del seu marit, que es va convertir en el summum bonum de la seva estatalitat desproveïda.
