Acceso usuarios
Valencia, España
L’objectiu d’aquest treball és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil · làbic, la rima o els patrons rítmics, ens poden ajudar a extreure informació sobre la variació lingüística d’èpoques anteriors. L’estudi analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs M arch (1400– 1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl · labes, ens centrem en el tractament de les seqüències vocàliques decreixents com a hiats o com a diftongs: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en la llengua de March ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendència a evitar la formació de diftongs en seqüencies de vocals pròximes a l’accent principal. La rima i el ritme s ovint ens orienten també sobre la pronúncia i la grafia escaient per a mots dubtosos, com en la selecció del timbre de les vocals mitjanes o en la ubicació de l’accent en doblets com ésser ~ esser . Finalment, l’anàlisi del ritme aconsella presumir una certa fluïdesa en el concepte de tonicitat, atès el comportament d’elements rítmicament ambigus com el relatiu què . En aquest cas, però, la informació flueix també en l’altra direcció, des de la llengua fins a la mètrica, ja que la distribució dels elements ambigus, amb una tendència clara a gravitar cap a posicions poc prominents, ens ajuda a copsar les relacions de prominència que s’estableixen entre les diferents parts del vers.
The goal of this paper is to show how different aspects of meter, such as syllable count, rhyme and rhythmic patterns, can be used to obtain information about linguistic variation during earlier periods. The study analyses certain formal variants in the poems of Ausiàs March (1400–1459) which serve to meet the metric requirements of the line. Regarding syllable count, we focus on the treatment of vowel sequences with decreasing sonority as hiatuses or diphthongs: despite the overwhe lming majority of hiatuses, the data suggest that some modern- day constraints were already active in March’s time, such as the tendency to avoid diphthongs in vowel sequences close to the main stress.
Rhyme and rhythm may also indicate the correct pronunci ation and spelling for some dubious words, such as the quality of mid vowels or the stress location in doublets like ésser ~ esser ‘to be’. Finally, the analysis of rhythm reveals the need for a certain relativity in the concept of tonicity due to the behavi our of rhythmically ambiguous elements, including the relative què ‘which’. In this case, though, the information also flows in the opposite direction, i.e., from the language to the meter, since the distribution of ambiguous elements, with a clear tendency to gravitate toward low -prominence positions, helps us to understand the relationships of prominence among the different parts of the verse.
