Acceso usuarios
A pesar del significado literal de su título, los días de Sara Suleri tal y como aparacen en su autobiografía estan lejos de ser meatless. De hecho, Meatless Days (1989) está todo enfocado alrededor del tema de la comida, con imágenes de carne, o de comida en general, empleados en sentido tanto literal — como parte de tradiciones religiosas — como metafórico — en conexión con la nutrición del cuerpo materno. Este artículo examina el recurso al tropo culinario con fin de cuestionar y desestabilizar asuntos de identidad nacional y de género (como por ejemplo la identificación de la mujer con su papel de cuidadora), pertenencia (como el nexo entre los migrantes y sus lugares de origen) y herencia postcolonial (así como la idea de la comida como la depositaria de la memoria histórica). La función de la comida en el texto no es solo de mediadora con los recuerdos culinarios de la experiencia pre-migrante de la autora, sino (y sobre todo) un significante fluido para la deconstrucción de las oposiciones binarias, y en particular las entre el colonizador y el colonizado, el nativo y el non-nativo, la madre y la mujer infecunda.
Malgrat el significat literal del seu títol, els dies de Sara Suleri tal com aparacen en la seua autobiografia estan lluny de ser meatless. De fet, Meatless Days (1989) està tot enfocat al voltant del tema del menjar, amb imatges de carn, o de menjar en general, emprats en sentit tant literal — com part de tradicions religioses — com metafòric — en connexió amb la nutrició del cos matern. Aquest article examina el recurs al tropo culinari amb fi de qüestionar i desestabilitzar assumptes d'identitat nacional i de gènere (com per exemple la identificació de la dona amb el seu paper de cuidadora), pertinença (com el nexe entre els migrants i els seus llocs d'origen) i herència postcolonial (així com la idea del menjar com la depositària de la memòria històrica). La funció del menjar en el text no és només de mediadora amb els records culinaris de l'experiència pre-migrant de l'autora, sinó (i sobretot) un significant fluid per a la desconstrucció de les oposicions binàries, i en particular les entre el colonitzador i el colonitzat, el nadiu i el senar-nadiu, la mare i la dona infecunda.
The literal meaning of its title notwithstanding, Sara Suleri’s days as portrayed in her memoir are far from meatless. In fact, Meatless Days (1989) is very much food-focused, with images of meat, and of food in general, figuring either literally — as part of religious traditions — or symbolically — in association with the nurturing maternal body. This article explores Suleri’s recourse to the culinary trope as questioning and destabilising taken-for-granted issues of gendered national subjectivity (i.e., the identification of women with their social role as food purveyors), nativeness (i.e., the tie between migrants and their homeland) and postcolonial legacies (i.e., the idea of food as a repository of the national past). Food functions in the text not just as a mediator to an extended recollection of the author’s pre-emigration culinary memories, but also and especially as a shifting signifier for deconstructing binary oppositions, here specifically between the coloniser and the colonised, the native and the non-native, the mother and the barren woman.
