Acceso usuarios
Francesca Calamita, Mabel Richart Marset 
La relación de la mujer con la comida ha sido (mal)interpretadadesde el principio de la historia de Occidente, a menudo equiparando erróneamentecon la vergüenza, el pecado y la transgresión. Por lo tanto, escribir sobre la relaciónde la mujer con la comida y, en particular, sobre los trastornos alimentarios en la ficción, las autobiografías y los relatos no consiste simplemente en describirlos síntomas de estas patologías y la rutina diaria de las protagonistas;también significa escribir sobre cuestiones complejas de identidad y sobre el yo, el cuerpo femenino, las normas y comportamientos sociales y reflexionar sobre la angustia de las mujeres ante sus roles de género. Como se recoge en este número especial, el retrato de los trastornos alimentarios en lasmujeres de todo el mundo aborda estas complejas cuestiones y el modo en que las mujeres han discutido sus ansiedades hacia las identidades y los roles sociales a través de su relación con el cuerpo y la comida.
Women’s relationship with food has been (mis)interpretedsince the very beginning of Western history, often erroneously equatingeating with shame, sin, and transgression. Therefore, writing about women’srelationship with food and in particular on eating disorders and disorderlyeating in fiction, autobiographies and accounts is not simply about describingthe symptoms of these pathologies and the daily routine of the protagonists;it also means writing about complex issues of identity and on the self, the femalebody, social norms and behaviours and reflecting on women’s anxietiestowards their gender roles. As captured by this special issue of Quaderns defilologia, the portrayal of eating disorders and disorderly eating in women’swriting from around the world engages with these complex issues, and theway women have discussed their anxieties towards identities and social rolesthrough their relationship with body and food.
La relació de la dona amb el menjar ha sigut (mal)interpretadades del principi de la història d'Occident, sovint equiparant erròniamentamb la vergonya, el pecat i la transgressió. Per tant, escriure sobre la relacióde la dona amb el menjar i, en particular, sobre els trastorns alimentaris en la ficció, les autobiografies i els relats no consisteix simplement a descriureels símptomes d'aquestes patologies i la rutina diària de les protagonistes;també significa escriure sobre qüestions complexes d'identitat i sobre el jo, el cos femení, les normes i comportaments socials i reflexionar sobre l'angoixa de les dones davant els seus rols de gènere. Com es recull en aquest número especial, el retrat dels trastorns alimentaris en lesdones de tot el món aborda aquestes complexes qüestions i la manera en què les les dones han discutit les seues ansietats cap a les identitats i els rols socials a través de la seua relació amb el cos i el menjar.
