Acceso usuarios
Sofía Concepción Medina López
Las mujeres históricamente han estado sujetas a discursos patriarcales dominantes que han contribuido a que se ejerza poder, violencia y control sobre sus cuerpos. Este trabajo pretende mostrar, a través del análisis de la memoria autobiográfica Hambre: Memorias de mi cuerpo de Roxane Gay, cómo la comida y los trastornos de alimentación simbolizan una herramienta de supervivencia contra la hegemonía cultural ya que posibilitan la creación de un lenguaje simbólico mediante el cual las mujeres pueden expresar su repulsa hacia un sistema opresor y a su vez exteriorizar la vivencia de experiencias traumáticas. Este trabajo presenta los trastornos de alimentación como un instrumento de rebelión, protesta y resistencia con el que las mujeres pueden hacer frente a las discriminaciones y opresiones presentes en el sistema patriarcal, pero a la vez insta en la importancia de encontrar un lenguaje propio alternativo alejado de los trastornos de alimentación ya que conllevan consecuencias físicas y emocionales muy graves.
Les dones històricament han estat subjectes a discursos patriarcals dominants que han contribuït al fet que s'exercisca poder, violència i control sobre els seus cossos. Aquest treball pretén mostrar, a través de l'anàlisi de la memòria autobiogràfica Hambre: Memorias de mi cuerpo de Roxane Gai, com el menjar i els trastorns d'alimentació simbolitzen una eina de supervivència contra l'hegemonia cultural ja que possibiliten la creació d'un llenguatge simbòlic mitjançant el qual les dones poden expressar la seua repulsa cap a un sistema opressor i al seu torn exterioritzar la vivència d'experiències traumàtiques. Aquest treball presenta els trastorns d'alimentació com un instrument de rebel·lió, protesta i resistència amb el qual les dones poden fer front a les discriminacions i opressions presents en el sistema patriarcal, però alhora insta en la importància de trobar un llenguatge propi alternatiu allunyat dels trastorns d'alimentació ja que comporten conseqüències físiques i emocionals molt greus.
Women have historically been subject to dominant patriarchal discourses that have contributed to the exercise of power, violence, and control over their bodies. This work aims to show through the analysis of the autobiographical memory Hunger: Memories of my body by Roxane Gay how food and eating disorders symbolize a survival tool against cultural hegemony since they enable the creation of a symbolic language through which women can express their rejection of an oppressive system while externalizing the experience of traumatic experiences. This work presents eating disorders as an instrument of rebellion, protest and resistance with which women can face the discrimination and oppression present in the patriarchal system, but at the same time insists on the importance of finding an alternative language of their own, far from of eating disorders as they have very serious physical and emotional consequences.
