Acceso usuarios
Vicent Briva Iglesias, Sharon O'Brien 
El presente artículo analiza el papel de las traductoras en una industria que evoluciona rápidamente por la digitalización y la automatización, y sugiere las habilidades y competencias que estas deberán adoptar para tener éxito en un futuro (no muy lejano). Esta investigación se basa en una revisión exhaustiva de las oportunidades laborales del mercado laboral actual con técnicas de minado de datos con Python, así como en encuestas recientes que pretenden comprender qué funciones están desempeñando las traductoras en la actualidad. En el mundo globalizado actual, los servicios lingüísticos son mucho más que solo traducir. Proponemos diferentes áreas de especialización que ofrecerán oportunidades laborales de éxito y sostenibles en la era de la automatización al seguir y aplicar las tendencias de la industria de los servicios lingüísticos. Asimismo, analizamos las tendencias del sector y las habilidades y competencias que serán clave en el (no tan lejano) mercado laboral, y proponemos un nuevo perfil profesional, muy técnico y simbiótico con la tecnología: el de ingeniera lingüística. Las ingenieras lingüísticas son personas con los perfiles necesarios para triunfar en la era de la automatización, y serán capaces de ocupar las múltiples posiciones laborales, nuevas y transversales, que aparecerán como resultado de los recientes avances tecnológicos. Numerosos estudios se han centrado en los "beneficios" de la tecnología en términos de aumento de la productividad. Las tendencias actuales del mercado también han dado lugar a estudios que cuestionan la sostenibilidad de la profesión de las traductoras. Sin duda, la tecnología cambia nuestras vidas, pero depende de nosotras que lo haga para bien o para mal. En nuestra relación con la tecnología, podemos resistir, cooperar o reinventarnos. Consideramos que defender una posición ludita solo traerá consecuencias negativas para la profesión y, por ello, proponemos el papel de las ingenieras lingüísticas, que no solo cooperarán con la tecnología y se beneficiarán de ella, sino que verán aumentadas sus habilidades y competencias para satisfacer las exigencias del sector al estar al día de los avances tecnológicos.
Aquest article analitza el paper de les traductores en una indústria que evoluciona ràpidament per la digitalització i l'automatització, i suggereix les habilitats i les competències que aquestes hauran d'adoptar per tenir èxit en un futur (no gaire llunyà). Aquesta investigació es basa en una revisió exhaustiva de les oportunitats laborals del mercat laboral actual amb tècniques de minat de dades amb Python, així com en enquestes recents que pretenen comprendre quines funcions estan exercint les traductores actualment. Al món globalitzat actual, els serveis lingüístics són molt més que només traduir. Proposem diferents àrees d´especialització que oferiran oportunitats laborals d´èxit i sostenibles al´era de l´automatització en seguir i aplicar les tendències de la indústria dels serveis lingüístics. Així mateix, analitzem les tendències del sector i les habilitats i competències que seran clau al (no tan llunyà) mercat laboral, i proposem un nou perfil professional, molt tècnic i simbiòtic amb la tecnologia: el d'enginyera lingüística. Les enginyeres lingüístiques són persones amb els perfils necessaris per triomfar a l'era de l'automatització, i seran capaços d'ocupar les múltiples posicions laborals, noves i transversals, que apareixeran com a resultat dels avenços tecnològics recents. Nombrosos estudis s'han centrat en els "beneficis" de la tecnologia en termes d'augment de la productivitat. Les tendències actuals del mercat també han donat lloc a estudis que qüestionen la sostenibilitat de la professió de les traductores. Sens dubte, la tecnologia canvia les nostres vides, però depèn de nosaltres que ho faci per bé o per mal. En la nostra relació amb la tecnologia podem resistir, cooperar o reinventar-nos. Considerem que defensar una posició ludita només portarà conseqüències negatives per a la professió i, per això, proposem el paper de les enginyeres lingüístiques, que no només cooperaran amb la tecnologia i se'n beneficiaran, sinó que veuran augmentades les seves habilitats i competències per satisfer les exigències del sector en estar al dia dels avenços tecnològics.
This paper analyses the role of translators in a rapidly changing industry, which is strongly marked by digitalization and automation, and suggests the skills and competences translators will need to embrace to succeed in some branches of the industry of the (not-so distant) future. This research is based on an in-depth review of language-related positions in the current job market, as well as on recent survey-based research that sought to understand what roles translators are taking up currently, supported by web scraping of LinkedIn job data with Python. In today’s globalised world, language-related services imply and encompass many more positions than translation alone. Different areas of specialisation are proposed, which may lead to successful and sustainable language-related positions in the age of automation by following and implementing the trends of the industry. We analyse industry trends and skills and competences that will play an important role in the (not-so distant) future job market, and suggest a new, highly-technologised, tech-symbiotic role: the language engineer. Language engineers are people with the required profiles to succeed in the automation age, and will be able to commit to the multiple new, transversal language-related positions that appear as a result of recent technological developments. Numerous studies have drawn upon the “benefits” of technology in terms of productivity increase. Current market trends have also resulted in studies questioning the sustainability of the translation profession. Undoubtedly, technology changes our lives, but it’s up to us whether it does so for good or bad. In our relation with technology, we can resist, cooperate or reinvent ourselves. We consider that defending a Luddite position (resistance to technology) will only bring negative consequences for the profession. Therefore, we suggest the role of language engineers, who will not only cooperate with and benefit from technology, but will also see their skills and competences augmented to meet industry requirements and be up-to-date with technological advancements.
