Acceso usuarios
Valencia, España
El presente trabajo tiene por objeto analizar, desde una perspectiva sociopragmática (Norrick y Spitz 2008, Schnurr y Plester 2017), los usos y funciones del humor verbal en situaciones comunicativas informales de mediación. Partimos de la hipótesis de que el hablante que actúa como mediador emplea marcas e indicadores humorísticos durante su interacción con las partes en conflicto para relativizar la disputa, proteger su imagen y reconstruir las relaciones interpersonales (Jacobs 2002, Fraser 2007). En aras de verificar dicha conjetura, esta investigación utiliza el corpus Val.Es.Co. (Briz et al.2002, Pons 2022) y analiza las secuencias conversacionales en las que se producen situaciones de mediación informal. Los resultados obtenidos demuestran que el humor es un recurso conversacional que fomenta los procesos de mediación en tanto que minimiza la fuerza ilocutiva del mensaje, reconceptualiza el tema en conflicto y fomenta la creación de lazos entre los participantes de la conversación. Asimismo, los datos reflejan que el éxito comunicativo del humor verbal depende de la seriedad del conflicto, de las relaciones sociales de poder entre los participantes y de su relación vivencial.
El present treball té per objecte analitzar, des d’una perspectiva sociopragmàtica (Norrick i Spitz 2008, Schnurr i Plester 2017), els usos i funcions de l’humor verbal en situacions comunicatives informals de mediació. Partim de la hipòtesi que el parlant que actua com a mediador empra marques i indicadors humorístics durant la seva interacció amb les parts en conflicte per a relativitzar la disputa, protegir la seva imatge i reconstruir les relacions interpersonals (Jacobs 2002, Fraser 2007). Amb la intenció de verificar aquesta conjectura, aquesta recerca utilitza el corpus Val.es.co. (Briz et al. 2002, Pons 2022) i analitza les seqüències conversacionals en les quals es produeixen situacions de mediació informal. Els resultats obtinguts demostren que l’humor és un recurs conversacional que fomenta els processos de mediació en tant que minimitza la força il·locutiva del missatge, reconceptualitza el tema en conflicte i fomenta la creació de llaços entre els participants de la conversa. Així mateix, les dades reflecteixen que l’èxit comunicatiu de l’humor verbal depèn de la serietat del conflicte, de les relacions socials de poder entre els participants i de la seva relació vivencial.
The aim of this paper is to analyse the uses and functions of verbal humour in informal communicative situations of mediation from a sociopragmatic perspective (Norrick & Spitz 2008, Schnurr & Plester 2017). We start from the hypothesis that the speaker acting as mediator employs humour markers during their interaction with the parties in conflict in order to relativize the dispute, protect their image and re-establish interpersonal relationships (Jacobs 2002, Fraser 2007). In order to verify this conjecture, our research uses the Val.Es.Co. corpus (Briz et al. 2002, Pons 2022) and analyses the conversational sequences in which situations of informal mediation take place during conflict talk. The results show that humour is a pragmatic tool for mediation insofar as it minimises the illocutionary force of the message, reconceptualises issues in conflict and promotes the creation of bonds between the participants. Furthermore, the data show that the communicative success of verbal humour depends on the seriousness of the conflict, the social power relations between participants and their common knowledge.
