Acceso usuarios
Estella Oncins Noguer 
El creciente volumen de contenidos audiovisuales y la necesidad de hacerlos accesibles a una audiencia cada vez más global, junto con el marco legislativo europeo en materia de accesibilidad, han generado el aumento de la demanda de contenidos accesibles. En este sentido, la traducción automática es una de las tecnologías que se integra cada vez más en el ámbito de la traducción audiovisual (TAV): “Audio-visual contentis thus becoming just the latest in a long line of commercial products whose markets can be expanded through machine translation” (Kenny 2022:33). A pesar de los beneficios y oportunidades que indudablemente ofrece esta tecnología en la TAV, se plantean dudas, problemáticas y retos a su alrededor como por ejemplo la calidad de las traducciones y las cuestiones éticas que deben tenerse en cuenta con relación a la opacidad en el uso, propiedad, permiso y distribución de los datos (Moorkens 2019). El siguiente artículo pretende presentar una retrospectiva del uso de las tecnologías en las distintas modalidades de la TAV y la accessibilidad a los medios, poniendo énfasis en el uso de la traducción automática y en los aspectos relacionados con la interacción persona-ordenador.
El creixent volum de continguts audiovisuals i la necessitat de fer-los accessibles a una audiència cada vegada més global, juntament amb el marc legislatiu europeu en matèria d’accessibilitat, han generat l’augment de la demanda de continguts accessibles. En aquest sentit, la traducció automàtica és una de les tecnologies que s’integra cada vegada més en l’àmbit de la traducció audiovisual (TAV): “Audio-visual content is thus becoming just the latest in a long line of commercial products whose markets can be expanded through machine translation” (Kenny 2022:33). Tot i els beneficis i oportunitats que indubtablement ofereix aquesta tecnologia en la TAV, es plantegen dubtes, problemàtiques i reptes al seu voltant com arala qualitat de les traduccions i les qüestions ètiques a tenir en compte respecte a l'opacitat en l’ús, propietat, permís i distribució de les dades (Moorkens 2019). El següent article pretén presentar una retrospectiva de l’ús de les tecnologies en les diverses modalitats de la TAV i l’accessibilitat als mitjans,posant èmfasi en l’ús de la traducció automàtica i en els aspectes relacionats amb la interacció persona-ordinador.
The growing volume of audiovisual materials and the need to make them accessible to an increasingly global audience, together with the European legislative framework on accessibility, have generated an increased demand for accessible content. In this context, machine translation is one of the technologies that is being integrated more and more into the field of audiovisual translation (AVT): "Audio-visual content is thus becoming just the latest in a long line of commercial products whose markets can be expanded through machine translation" (Kenny 2022:33). Despite the benefits and opportunities this technology undoubtedly offers in AVT, doubts, problems and challenges have arisen around it, such as translation quality, and ethical issues to be taken into account regarding transparency of use, ownership, permission and distribution of data (Moorkens 2019). The following article sets out to present a retrospective of the use of technologies in the various AVT modalities and media accessibility, emphasising the use of machine translation and aspects related to human-computer interaction.
