Acceso usuarios
Silvio Cruschina, Anna Kocher
El desenvolupament del verb de moviment go en un temps verbal de futur es un procés de gramaticalització comú des d’un punt de vista comparatiu. En canvi, es inesperat que en català la perifrasis amb el verb go+infinitiu adquireixi un sentit de temps passat. Segons Detges (2004) el procés de gramaticalització del passat perifràstic va començar amb un significat incoatiu, llavors va passar a ser usat per ressaltar o destacar esdeveniments i finalment va adquirir el significat de passat. Nosaltres comparem les dades del Corpus informatitzat del Català antic amb el sicilià modern, on s’usa una perifrasi del verb go amb una funció molt semblant a la del català antic com a eina per a ressaltar esdeveniments. La comparació així confirma l’ús de ressaltament però no aporta cap prova d’un origen en un ús incoatiu. Davant d’aquests fets, proposem que la gramaticalització de moviment a ressalt no requereix una etapa intermèdia d’incoatiu. Més aviat, creiem que aquesta gramaticalització resulta d’una implicatura modal de sorpresa que estava associada a la construcció. En efecte, la funció de go de ressaltar esdeveniments com a sorprenents o destacables es pot comprendre com a un moviment que s’allunya de les expectatives del parlant. En aquest ús, la perifrasi catalana va ser emprada per a presentar esdeveniments sorprenents del passat. Un cop perdut aquest significat addicional de sorpresa, la referencia al passat es va generalitzar més enllà d’aquesta implicatura.
Crosslinguistically, the development of the verb go into a future tense is a common path of grammaticalization. In contrast, the past meaning of the go-periphrasis in Catalan is unexpected. Detges (2004) claims that the process of grammaticalization of the Catalan periphrastic perfect went from inchoative to foregrounding to past. We compare data from the Corpus informatitzat del Català antic with modern Sicilian, where a similar go-periphrasis is used with a foregrounding function that resembles that of Old Catalan. This comparison confirms a foregrounding usage but fails to support the origin in an inchoative usage. We propose that the grammaticalization from movement to foregrounding does not require an intermediate inchoative stage, but that it rather results from a modal implicature of surprise and unexpectedness that was associated with the construction. Indeed, the function of go to foreground and express surprise or noteworthiness can be inferentially viewed as movement away from the speaker’s expectations. Under this usage, Catalan go-periphrasis was employed to refer to ‘surprising’ events that took place in the past. Once this additional meaning was lost, the reference to the past was generalized beyond the implicature.
