Acceso usuarios
Anna Pineda i Cirera 
, Michelle Sheehan
Aquest article estudia què ocorre quan hi ha unió de clàusules i reestructuració i, per fer-ho, examina els contextos en què el verb causatiu fer pren un verb de reestructuració com a complement en català, francès i italià. Mostrem que en català i italià, i en certa mesura també en francès, en aquests contextos la realització de cas de l’argument causat (el subjecte de l’infinitiu) com a acusatiu o com a datiu depèn de la transitivitat de la clàusula subordinada. Aquest efecte, que fou detectat per primer cop per Burzio (1986) per a l’italià, l’anomenem reestructuració per a la transitivitat. A continuació ens centrem l’atenció en la interacció entre la reestructuració per a la transitivitat i altres fenòmens de reestructuració i unió de clàusules, com ara el salt de clític i la supressió de se, i discutim diversos reptes teòrics que plantegen els fenòmens objecte d’estudi.
This paper considers what happens when clause union meets restructuring by examining contexts where the causative FACERE verb takes a restructuring verb as its complement in Catalan, in comparison with French and Italian. We show that in Catalan and Italian and to some degree also French, in such contexts, the case realisation of the causee as accusative/dative depends on the transitivity of the next clause down. We call this effect, first discussed by Burzio (1986) for Italian, ‘restructuring for transitivity’. We then move our attention to the interaction between restructuring for transitivity and other restructuring and clause union phenomena such as clitic climbing and se deletion, and discuss several theoretical challenges posed by these interactions.
