Acceso usuarios
Joan Ramon Veny Mesquida 
Arran de l’hegemonia de la crítica crociana durant la primera meitat del segle xx a Itàlia, Gianfranco Contini va escriure el 1951 que calia «riuscire postcrociani senza essere anticrociani». Aquest article pretén fer una revisió de les aportacions de Joaquim Molas a l’edició de textos catalans a partir de dues de les empreses que va dirigir, que anaven de la divulgació (MOLC) a l’edició rigorosa (Totes les obres de Verdaguer). L’estudi intenta analitzar objectivament i sense apriorismes les motivacions que van impel·lir el crític a idear dos projectes en què va prioritzar la necessitat d’oferir al lector català de l’època uns textos introbables o de difícil accés (MOLC) o editats rigorosament (TlO). La conclusió és que l’esforç d’ara ha de ser de reeixir de ser postmolians per tal de continuar la seva tasca —la preeminència de l’obra del qual es va perllongar, grosso modo, durant la segona meitat del segle xx—, sense ser antimolians, sobretot en aquells aspectes del seu llegat més susceptibles de debat, com ara el de l’edició de textos.
