Acceso usuarios
Para las lenguas indoeuropeas, el étimo 700 de Pokorny, manu-s y mon-us, comprende los significados ‘hombre’ y ‘ser humano’. En este artículo se mostrará que este étimo no solo es la raíz de una variedad de palabras en las lenguas indoeuropeas, sino que también tiene formas radicales equivalentes en otras familias lingüísticas, como en las raíces reconstruidas del semítico, urálico, dravidiano, y de las lenguas afroasiáticas, caucásicas y sino-tibetanas. En estos idiomas, el significado antes mencionado asociado a las palabras que derivan de estas raíces es relativamente estable, además de adoptar algunos significados especiales. Después de la descripción de los reflejos de la raíz ampliamente difundida del concepto 'hombre' y 'humano' en las lenguas naturales, plantearemos la discusión sobre la evidencia de situaciones históricas de contacto lingüístico transcontinental que distribuyeron el material lingüístico de este concepto. Finalmente, en base a nuestros hallazgos, presentamos un enfoque para la comprensión de los contactos lingüísticos históricos, sus contenidos y el desarrollo de variedades lingüísticas basadas en conceptos
Per a les llengües indoeuropees, l'ètim 700 de Pokorny, manu-s i mon-us, comprèn els significats 'home' i 'ésser humà'. En aquest article es mostrarà que aquest ètim no només és l'arrel d'una varietat de paraules en les llengües indoeuropees, sinó que també té formes radicals equivalents en altres famílies lingüístiques, com ara en les arrels reconstruïdes del semític, uràlic, dravidià, i de les llengües afroasiàtiques, caucàsiques i sinotibetanes. En aquests idiomes, el significat esmentat, associat a les paraules que deriven d’aquestes arrels, és relativament estable, a més d’adoptar alguns significats especials. Després de la descripció dels reflexos de l'arrel àmpliament difosa del concepte 'home' i 'humà' en les llengües naturals, plantegem la discussió sobre l'evidència de situacions històriques de contacte lingüístic transcontinental que van distribuir el material lingüístic d'aquest concepte. Finalment, a partir de les nostres troballes, presentem un enfocament per a la comprensió dels contactes lingüístics històrics, els continguts i el desenvolupament de varietats lingüístiques basades en conceptes.
For the Indo-European languages Pokorny’s etymon 700, manu-s and mon-us, comprises as meanings ‘man’ and ‘human being’. In the following article we will show that this etymon is not only the root for a variety of words in the Indo-European languages, but also has equivalent root forms in other language families, among them reconstructed roots in the Semitic, Uralic, Dravidian, Afroasiatic, Caucasian, and Sino-Tibetan language family. In these languages the above mentioned meaning attached to the words that derived from these roots is relatively stable besides some special meanings. After the description of the reflexes of the obviously widely spread root for the concept ‘man’ and ‘human’ in natural languages we will raise the discussion about the evidence for historical transcontinental language contact situations that distributed the linguistic material of this concept, when looking at the material. Finally, we present based on our findings an approach for the understanding of historical language contacts, their contents, and the development of varieties of languages based on concepts.
