Les partícules confirmatòries (com a question tags i com a respostes confirmatives) en català (amb especial referència al nord-occidental i al rossellonès)

• Autores: Xavier Rull i Muruzàbal
• Localización: Sintagma: Revista de lingüística, ISSN 0214-9141, Vol. 35, 2023, págs. 21-33
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Referencias bibliográficas
  • Alcover, A. M., i Moll, F. de B. (1926-1962). Diccionari català-valencià-balear. Moll.
  • Badia i Margarit, A. M. (1994). Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Enciclopèdia Catalana.
  • Batllori, M., i Hernanz, M. L. (2013). Emphatic polarity particles in Spanish and Catalan. Lingua. International Review of General Linguistics,...
  • Carcellé Freixas, P. (2009). El parlar de la Ràpita. Llengua i país II, 2ªed., Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.
  • Castellà, J. M., i Cuenca, M. J. (1995). Una caracterització cognitiva de les preguntes confirmatòries (question-tags). Caplletra, 18, 65-84.
  • Coromines, J. (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial / ”La Caixa”.
  • Cuenca, M. J.). Aproximació sintàctico-pragmàtica a les question-tags en català. Dins Shönberger, A., i Stegmann, T. D. (Ed.). Actes del Desè...
  • Fabra, P. (1956). Gramàtica catalana. Teide. Gómez Duran, G. (2016). Gramàtica del català rossellonès. Publicacions de l’Abadia de
  • Montserrat. Gran diccionari 62 de la llengua catalana.(2000). Edicions 62.
  • Gran diccionari de la llengua catalana.(1998). Enciclopèdia Catalana.
  • Hualde, J. I. (1992). Catalan. Routledge.
  • Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [DIEC].
  • Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [GIEC].
  • López del Castillo, L. (2001 [1999]). Gramàtica del català actual. Sintaxi i morfologia, 2ªed. Edicions 62.
  • Oliveras, S. (2002). Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana. Castellterçol: La Busca.
  • Peytaví Deixona, J. (2016). El català al nord de Catalunya a principi del segle XXI. Perspectiva històrica de la llengua i realitat lingüística...
  • Pla i Nualart, A. (2012a). “«Oi tant!», «oi, i tant!», «oh, i tant!»”, Ara (12-4-2012).
  • Pla i Nualart, A. (2012b). “I, a més, oi més i oimés”, Ara (13-4-2012).
  • Riera, M. (1992). La llengua catalana a Andorra. Estudi dialectològic dels seus parlars rurals. Institut d’Estudis Andorrans.
  • Rull, X. (2013). Anar astall és fer-ho arreu iau, tat? Els mots gramaticalitzats en tortosí.
  • Dins Martínez Romero, T. [et al.] [ed.]. Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, 467-475. Onada.
  • Segura Llopes, C. (2003). Una cruïlla lingüística. Caracterització del parlar del Baix Vinalopó. Universitat d’Alacant, Departament de Filologia...
  • Solà, J. (2002). Gramàtica del català contemporani. Empúries.
  • Verdaguer, P. (2002). Diccionari del rossellonès. Edicions 62.
  • Bruguera, J. (1996). Diccionari etimològic. Enciclopèdia Catalana.