Acceso usuarios
A l’inici de la dècada de 1960, després de més de vint anys de prohibicions, la traducció catalana va experimentar un augment sense precedents. Nombrosos editors i escriptors es van immergir en la tasca de recuperar el fons literari, que es trobava devastat, per mitjà de la creació d’obra autòctona i, sobretot, de la traducció. Manuel de Pedrolo va ser un dels traductors més prolífics del període en el camp de la narrativa i, també, a causa de les tendències polítiques i literàries, un dels més vigilats. Aquest article ofereix una anàlisi dels processos de censura que van patir algunes de les traduccions de Pedrolo mutilades al llarg de la dècada de 1960, que il·lustren el funcionament de la maquinària censora i posen de manifest l’aversió generalitzada de l’administració envers el traductor.
In the early 1960s, after more than 20 years of prohibitions, Catalan translation experienced an unprecedented upswing. Numerous publishers and writers immersed themselves in the task of reviving the literary heritage, which had been devastated, by creating local works and especially through translation. Manuel de Pedrolo was one of the most prolific translators of the period in the field of fiction, and due to his political and literary tendencies, he was one of the most carefully watched. This article analyses the censorship processes applied over censored works that Pedrolo translated throughout the sixties, which illustrate how the censor machinery operated and show the administration’s widespread aversion towards the translator.
