Una representació a Madrid de les obres dramàtiques de Francesc Fontanella (1738)

• Albert Rossich ^[1] ; Pep Valsalobre ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Rassegna iberistica, ISSN 0392-4777, Nº. 119, 2023, págs. 101-119
• Idioma: catalán
• DOI: 10.30687/Ri/2037-6588/2023/01/006
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • L’article exposa el descobriment recent d’un imprès amb la traducció al castellà de les dues obres teatrals més importants de l’autor barroc català Francesc Fontanella (1622-1681). Ambdues peces dramàtiques van ser representades a Madrid al 1738 amb motiu del casament al regne de Nàpols de Carles de Borbó, rei de les Dues Sicílies, futur Carles III d’Espanya, amb Maria Amàlia de Saxònia, filla del rei de Polònia. S’hi analitza el context literari i operístic de la celebració, les característiques de la traducció en relació amb els originals catalans, el vessant musical de les peces, accentuat a la versió castellana, i alguns aspectes de l’escenificació; s’hi aventura la possible implicació de fra Agustí Eura amb el trasllat.

• Referencias bibliográficas
  • Alenda y Mira, J. (1903). Relaciones de solemnidades y fiestas públicas de España. Tomo II, s.l. [Madrid].
  • Carmena y Millán, L. (1878). Crónica de la ópera italiana en Madrid desde el año 1738 hasta nuestros días. Madrid: Imprenta de Manuel Minuesa...
  • Carreras, J.J. (1997). «‘Terminare a schiaffoni’: la primera compañía de ópera italiana en Madrid (1738/39)». Artigrama, 12, 99‑121.
  • Carreras, J.J. (2000). «En torno a la introducción de la ópera de corte en España: Alessandro nell’Indie (1738)». Torrione, M. (ed.), España...
  • Casanova Sánchez de Vega, M.T. (2019). El intermezzo en la Corte de España (1738‑1758). Tesis Doctoral. Madrid: Universidad Complutense de...
  • Díez del Corral Corredoira, P. (2015). «Un palacio en fiesta: Troyano Acquaviva y la celebración por los esponsales de Carlos de Borbón y...
  • Eura, A. (2002). Obra poètica i altres textos. Ed. de P. Valsalobre. Barcelona: Fundació Pere Coromines.
  • Fiore, A. (2021). «Una ‘devotissima città’. Musica, ritualità, centri di potere a Napoli XVI‑XVIII sec.)». Mélanges de l’École française de...
  • Fontanella, F. (2022). Amor, firmesa i porfia. Lo Desengany. Ed. de P. Valsalobre, A. Rossich. Barcelona: Barcino.
  • Gilabert, G. (2018). «L’èxtasi poètic de Fontanella: metateatre i música a la Lloa per la Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia»....
  • Kleinertz, R. (1996). «Introducción. Problemas, métodos y perspectivas». R. Kleinertz (ed.), Teatro y música en España (siglo XVIII). Kassel:...
  • Leza, J.M. (1997). «Francesco Corradini y la introducción de la ópera en los teatros comerciales de Madrid (1731‑1749)». Artigrama, 12, 123‑46.
  • Olmos, A.M. (ed.) (2020). Papeles Barbieri. Vol. 16. Teatros de Madrid, 3. Madrid: Discantus More Hispano.
  • Pineda y Cevallos Escalera, A. (1881). Casamientos regios de la Casa de Borbón en España (1701‑1879). Madrid: Imprenta de E. de la Riva.
  • Rossich, A. (2006). «Notes sobre la transmissió textual de l’obra de Fontanella». Valsalobre, P.; Sansano, G. (eds), Francesc Fontanella:...
  • Valsalobre, P. (2002). «Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,...
  • Valsalobre, P. (2013). «L’egloga urbana: un ossimoro fontanelliano». Carreras i Goicoechea, M.; Puigdevall, N.; Rigobon, P.; Ripa, V. (eds.),...
  • Valsalobre, P. (2015). «Per a una edició crítica de la poesia de Francesc Fontanella». Els Marges, 105, 84‑107.
  • Valsalobre, P. (2017). «Les versions glossades de les Heroides ovidianes a l’edat moderna: Agustí Eura». Jufresa, M. (ed.), Els clàssics i...
  • Varey, J.E. (1957). Historia de los títeres en España (desde sus orígenes hasta mediados del siglo XVIII. Madrid: Revista de Occidente.
  • Zabala, A. (1960). La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XVIII. València: Instituto de Literatura y Estudios Filológicos; Instituto...