Acceso usuarios
Natalia A. Accossano Pérez
En este trabajo nos proponemos estudiar dos obras —una fílmica y otra literaria— que se originan en viajes al antártico desierto blanco. Los paisajes que se presentan, poéticamente, en estas obras son desolados, amenazadores y están aislados, características los vinculan con la categoría estética de lo sublime. En Encounters at the End of the World (2007), el realizador Werner Herzog convive con los científicos de la estación antártica de McMurdo y los retrata en tanto figuras de ese paisaje blanco. En Antártida negra (2017), la fotógrafa Adriana Lestido emprende un viaje en busca del blanco absoluto. A partir de lo anterior, nos proponemos estudiar de qué modo estas obras participan de los paisajes de lo sublime: qué cambia, qué permanece, qué se buscaba y qué se encontró finalmente; y cómo se representa esa soledad y esa pureza en nuestro tiempo.
En aquest treball ens proposem estudiar dues obres —una fílmica i una altra literària— que s'originen en viatges a l'antàrtic desert blanc. Els paisatges que es presenten, poèticament, en aquestes obres són desolats, amenaçadors i estan aïllats, característiques que els vinculen amb la categoria estètica del sublim. En Encounters at the End of the World (2007), el realitzador Werner Herzog conviu amb els científics de l'estació antàrtica de McMurdo i els retrata en tant figures d'aquesta paisatge blanc. A Antàrtida negra (2017), la fotògrafa Adriana Lestido emprèn un viatge a la recerca del blanc absolut. A partir de l'anterior, ens proposem estudiar de quina manera aquestes obres participen dels paisatges del sublim: què canvia, què roman, què es buscava i què es va trobar finalment; i com es representa aquesta solitud i aquesta puresa en el nostre temps.
In this work, we aim to analyse two works —one cinematic and the other literary— which originated in voyages to the white desert of the Antarctic. The landscapes are poetically presented in these works as desolate, menacing, and isolated, thus linking them with the aesthetic category of the sublime. In Encounters at the End of the World (2007), the filmmaker Werner Herzog lives together with scientists at McMurdo Antarctic base and depicts them as figures of that white landscape. In Antártida negra(2017) Adriana Lestido, the photographer, sets off in on a trip in search of the absolute white. In view of the former, it is our aim to study the way in which these works take place in the landscapes of the sublime: what changes, what stays, what was sought and what is finally found, and how this solitude and this purity are represented in our time.
