Acceso usuarios
Joaquín Lucas Jiménez Barrera
En los últimos años, la narrativa latinoamericana reciente ha manifestado diversas reflexiones en torno al estatuto de la tecnología en las sociedades contemporáneas, pensando cómo esta afecta y modula los cuerpos y las subjetividades. En el presente artículo propongo una aproximación conceptual productiva para leer e interpretar las novelas que abordan los procesos de datificación de lo humano: el «cripto-cuerpo», matriz ontológica que aborda los modos de codificación de los cuerpos orgánicos a las interfaces digitales. Se ilustra dicho concepto por medio de un breve análisis de la novela Las constelaciones oscuras, de Pola Oloixarac (2015), considerando, entre otros, los estudios de Flavia Costa (2021), Pablo Rodríguez (2019), Rosi Braidotti (2013), Margarita Martínez (2019) y Gilles Deleuze (1991).
In recent years, contemporary Latin American narrative has expressed various reflections on the status of technology in contemporary societies, thinking about how it affects and modulates bodies and subjectivities. In this article I propose a productive conceptual approach to read and interpret novels that address the processes of datafication of the human: the “crypto-body”, an ontological matrix that addresses the modes of codification of organic bodies to digital interfaces. Said concept is illustrated by means of a brief analysis of Las constelaciones oscuras, by Pola Oloixarac (2015) considering, among others, the studies of Flavia Costa (2021), Pablo Rodríguez (2019), Rosi Braidotti (2013), Margarita Martínez (2019) and Gilles Deleuze (1991).
En els últims anys, la narrativa llatinoamericana recent ha manifestat diverses reflexions al voltant de l’estatut de la tecnologia en les societats contemporànies, pensant com aquesta afecta i modula els cossos i les subjectivitats. En el present article proposo una aproximació conceptual productiva per a llegir i interpretar les novel·les que aborden els processos de datificació d’allò humà: el ‘cripto-cos’, matriu ontològica que aborda els modes de codificació dels cossos orgànics a les interfícies digitals. Tal concepte s’il·lustra per mitjà d’una breu anàlisis de la novel·la Las constelaciones oscuras, de Pola Oloixarac (2015), considerant, entre altres, els estudis de Flavia Costa (2021), Pablo Rodríguez (2019), Rosi Braidotti (2013), Margarita Martínez (2019) i Gilles Deleuze (1991).
