Acceso usuarios
Claire Mercier
El artículo analiza la novela El Gusano (2018 [2021]), de Luis Carlos Barragán Castro, obra en la cual los seres pueden literalmente fusionarse y obtener rasgos compartidos. Se lee el texto del escritor colombiano como una mitología poshumana acerca del (des)devenir de la especie humana, primero con respecto a las paradojas poshumanas de la fusión, y segundo con la fusión considerada como una mitología antropogónica paradójica. Lo anterior permitirá concluir sobre el dilema que reside en la novela acerca del hacer converger las diferencias en una comunidad.
L'article analitza la novel·la El Gusano (2018 [2021]), de Luis Carlos Barragán Castro, obra en la qual els éssers poden literalment fusionar-se i obtenir trets compartits. Es llegeix el text de l'escriptor colombià com una mitologia posthumana sobre el (des)esdevenir de l'espècie humana, primer respecte a les paradoxes posthumanes de la fusió, i segon amb la fusió considerada com una mitologia antropogònica paradoxal. L'anterior permetrà concloure sobre el dilema que resideix en la novel·la sobre el fer convergir les diferències en una comunitat.
The paper analyzes the novel El Gusano (2018 [2021]), by Luis Carlos Barragán Castro, a work in which beings can literally fuse and obtain shared characteristics. We read the text of the Colombian writer as a posthuman mythology about the (un)becoming of the human species, first with respect to the post-human paradoxes of fusion, and second with fusion considered as a paradoxical anthropogenic mythology. The former will allow us to reach a conclusion to the dilemma that lies in the novel about making differences within a community converge.
