Acceso usuarios
Himanshi Gupta, Amitabh Vikram Dwivedi
El objetivo de este artículo es estudiar los tipos, las funciones y los factores microcontextuales de las palabras tabú en la serie web de Netflix titulada Juegos sagrados. Los investigadores emplearon un método cualitativo mientras realizaban el análisis sociolingüístico. Los videos y sus transcripciones sirvieron como datos lingüísticos primarios, y al mismo tiempo los clasificaron en palabras, frases, cláusulas y tipos de oraciones tabú. A continuación, los datos se clasificaron en cuatro categorías: epíteto, blasfemia, vulgaridad y obscenidad. Las funciones del lenguaje tabú se dividían en cuatro categorías: llamar la atención sobre uno mismo, mostrar desprecio, ser provocador y burlarse de la autoridad. Por último, el lenguaje tabú se distribuyó en cuatro microfactores contextuales que eran responsables de que los personajes usaran palabras tabúes en la serie; a saber, los participantes, el propósito de la conversación y la actitud, el contexto y el lugar y el tiempo de los participantes. La conclusión indica que el tipo “obscenidad” fue el más utilizado, y “para mostrar desprecio” se convirtió en la razón principal por la que los personajes usaron el lenguaje tabú en la serie.
L’objectiu d'aquest article és estudiar els tipus, les funcions i els factors microcontextuals de les paraules tabú a la sèrie web de Netflix titulada Jocs sagrats. Els investigadors van fer servir un mètode qualitatiu mentre feien l’anàlisi sociolingüística. Els vídeos i les seves transcripcions van servir com a dades lingüístiques primàries, i alhora els van classificar en paraules, frases, clàusules i tipus d’oracions tabú. A continuació, les dades es van classificar en quatre categories: epítet, blasfèmia, vulgaritat i obscenitat. Les funcions del llenguatge tabú es dividien en quatre categories: cridar l’atenció sobre un mateix, mostrar menyspreu, ser provocador i burlar-se de l’autoritat. Finalment, el llenguatge tabú es va distribuir en quatre microfactors contextuals que eren responsables que els personatges usessin paraules tabú a la sèrie; és a dir, els participants, el propòsit de la conversa i l’actitud, el context i el lloc i el temps dels participants. La conclusió indica que el tipus “obscenitat” va ser el més utilitzat, i “per mostrar menyspreu” es va convertir en la raó principal per la qual els personatges van fer servir el llenguatge tabú a la sèrie.
The paper aims at studying the types, functions and micro-contextual factors of taboo words in the Netflix web series entitled Sacred Games. The researchers employed qualitative method while conducting the sociolinguistic analysis. The videos and their transcripts served as the primary linguistic data, while assorting them into taboo words, phrases, clauses and sentences types. The data was then classified into four categories: epithet, profanity, vulgarity, and obscenity. The functions of the taboo language were divided into four categories: to draw attention to oneself, to show contempt, to be provocative, and to mock authority. Lastly, the taboo language was distributed into four microcontextual factors that were responsible for characters to use taboo words in the web series, namely participants, purpose of conversation and participant’s attitude, context, and setting in time and place. The conclusion indicates that the obscenity type was the most used one, and ‘to show contempt’ became the primary reason for the characters to use taboo language in the series.
