Acceso usuarios
Bassil Mashaqba, Anas Huneety, Mohammad Nour Abu Guba, Eman Al Khalaf
Basado en una revisión crítica de trabajos anteriores, este artículo muestra que los modelos de fonología prosódica no tienen en cuenta todos los plurales internos en árabe, especialmente en el caso de formas singulares que comprenden dos o más plurales diferentes, y en las variaciones dialectales en la selección del patrón plural óptimo. Como se evidencia en la adaptación de préstamos en árabe jordano beduino, este artículo propone un conjunto bien definido de restricciones prosódicas que dan cuenta de los casos en que una sola plantilla genera dos salidas óptimas con diferentes significados que crean ambigüedad léxica, y los casos de una sola plantilla que genera múltiples resultados óptimos creando casos de variación libre (gramática múltiple/clasificación libre) en el mismo dialecto y en diferentes variedades regionales.
Based on a critical review of previous work, this paper shows that prosodic phonology models do not account for all broken plurals in Arabic especially in the case of singular forms comprising two or more different plurals, and in the dialectal variations of selecting the optimal plural pattern. As evidenced in loanword adaptation in Bedouin Jordanian Arabic, this paper proposes a well-defined set of prosodically-based constraints that account for cases of a single template generating two optimal outputs with different meanings creating lexical ambiguity, and cases of a single template generating multiple optimal outputs creating cases of free variation (multiple grammar/free ranking) in the same dialect and within different regional varieties.
Basat en una revisió crítica de treballs anteriors, aquest article mostra que els models de fonologia prosòdica no tenen en compte tots els plurals interns en àrab, especialment en el cas de formes singulars que comprenen dos o més plurals diferents, i en les variacions dialectals en la selecció del patró plural òptim. Com s’evidencia en l’adaptació de manlleus en àrab jordà beduí, aquest article proposa un conjunt ben definit de restriccions prosòdiques que donen compte dels casos en què una sola plantilla genera dues sortides òptimes amb diferents significats que creen ambigüitat lèxica, i els casos d’una sola plantilla que genera múltiples resultats òptims i crea casos de variació lliure (gramàtica múltiple/classificació lliure) en el mateix dialecte i en diferents varietats regionals.
