Acceso usuarios
Els parlants nadius de gal·lès són molt conscients de la variació geogràfica a partir de les característiques de la llengua i són capaços de saber d’on prové la gent escoltant la seva manera de parlar. Al llarg dels anys, els dialectòlegs gal·lesos han analitzat la variació geogràfica en la fonologia, el lèxic i les formes gramaticals i han intentat establir on es localitzen els canvis entre els diferents trets. No obstant això, han mostrat relativament poc interès a definir diferents dialectes regionals i a dividir el país en àrees de parla separades. Aquest article analitza els intents que van fer John Rhŷs, el 1897, i Alan Thomas, el 1973 i el 1980, i Rudolf Trebitsch, el 1907-1909, en el de l’etnolingüística.
Native speakers of Welsh are well aware of geographical variation in features of the language, and are able to tell where people come from by listening to the way they speak. Welsh dialectologists have over the years looked at geographical variation in phonology, lexis and grammatical forms and have tried to establish where changes between different features are located. They have shown relatively little interest, however, in defining distinct regional dialects, and dividing the country into separate speech areas. This paper will look at those attempts which have been made in the frameworks of isoglottic dialectology, by John Rhŷs in 1897 and by Alan Thomas in 1973 and 1980, and ethnolinguistics by Rudolf Trebitsch in 1907-1909.
