Acceso usuarios
Álvaro Molina García
En el presente trabajo, incorporamos la percepción intercomunitaria a los estudios de cambio fonético. Para ello, elaboramos un test de percepción con 48 jueces procedentes de Málaga y de Madrid, cuyo objetivo principal era la identificación de las series léxicas «casa»-«caza» de un hablante malagueño que presenta una escasa distancia acústica, pero que es percibido sin dificultad en su comunidad. Los resultados prueban que un mismo hablante es percibido como distinguidor dentro de su comunidad, pero como no distinguidor fuera de la misma, con un promedio de error del 36 %. El análisis acústico de los pares mínimos revela que la distancia acústica no es el parámetro que mejor explica la presencia de errores, sino que la posición que ocupan en el plano fónico funciona como un indicador más fiable.
In the present work, we incorporate inter-community perception into studies of phonetic change. To this end, we developed a perception test with 48 judges from Malaga and Madrid, whose main objective was identifying the lexical series «casa»-«caza» of a speaker from Malaga who presents a minimum acoustic distance, but who is perceived without difficulty in his speech community. The results prove that the same speaker is perceived as a distinguisher within his community, but as a non-distinguisher outside it, with an average error of 36 %. The acoustic analysis of the minimum pairs reveals that the acoustic distance is not the parameter that best explains the presence of errors, but that the position they occupy in the phonic plane works as a more reliable indicator.
En aquest treball, incorporem la percepció intercomunitària als estudis sobre canvi fonètic. Per a això, elaborem un test de percepció amb 48 jutges procedents de Màlaga i de Madrid, l’objectiu principal dels quals era identificar les sèries lèxiques «casa»-«caza» d’un parlant malagueny que presenta una distància acústica escassa, però que és percebut sense dificultats en la seva comunitat. Els resultats proven que un mateix parlant és percebut com a distingidor dins de la seva comunitat, però com a no distingidor fora d’aquesta, amb una mitjana d’error del 36 %. L’anàlisi acústica de les parelles mínimes revela que la distància acústica no és el paràmetre que explica millor la presència d’errors, sinó que la posició que ocupen en el pla fònic funciona com un indicador més fiable.
