Acceso usuarios
Castellón, España
Este trabajo plantea una lectura de la película Candyman (Nia DaCosta, 2021) en el contexto de las aportaciones de las mujeres afroamericanas a las traducciones de la hospitalidad derridiana. Para ahondar en el funcionamiento de esa traducción, vincularemos dicho concepto con el pensamiento hauntológico, en especial, con la actualización de los postulados de la propuesta derridiana: la hauntología negra. Con este marco y una metodología de análisis fílmico narratológico centrado en los procesos de significación formal, se explora la transformación de DaCosta del concepto de hospitalidad. Tras el análisis, se concluye que la cineasta, con su reescritura narrativa, el tratamiento espacial y su visibilización autoral mediante la forma fílmica, genera un marco de exorcismo que reconceptualiza la hospitalidad y da voz a los espectros de las violencias sufridas por las comunidades afroamericanas estadounidenses.
Plantegem una lectura de la pel·lícula Candyman (Nia DaCosta, 2021) en el marc de les aportacions de les dones afroamericanes a les traduccions de l’hospitalitat derridiana. Per aprofundir en el funcionament d’aquesta traducció, vincularem aquest concepte amb el pensament hauntològic, en especial, amb l’actualització dels postulats derridians de l’hauntologia negra. Amb aquest marc i una metodologia d’anàlisi fílmica centrada en els processos de significació formal, s’explora la transformació que proposa DaCosta del concepte d’hospitalitat. Després de l’anàlisi, es conclou que la cineasta, amb la seva reescriptura narrativa, el tractament espacial i la seva visibilització autoral mitjançant la forma fílmica, genera un marc d’exorcisme que reconceptualitza l’hospitalitat i dona veu als espectres de les violències patides per les comunitats afroamericanes estatunidenques.
This paper analises Candyman (Nia DaCosta, 2021) whithin the context of African American women's contributions to the translations of Derridean hospitality. To understand how this translation works, hospitality and hauntology will be brought together, with especial interest in one of its current reformulations: black hauntology. With this framework and a narratological filmic analysis focused on the processes of visual meaning as our methodology, DaCosta's transformation of the concept of hospitality is explored. Following the analysis, it is concluded that the filmmaker, with her narrative rewriting, the spatial treatment, and her visibilisation as an author through filmic form, generates an exorcising framework which both reconceptualises hospitality and gives voice to the spectres of the violence suffered by African-American communities in the United States.
