Acceso usuarios
M. Isabel Guardiola i Savall 
S'ha dit repetidament que els segles XVI, XVII i XVIII representen per a la història de la llengua catalana una època estèril, en què el conreu de les lletres en l'idioma vernacle és escàs i de poca qualitat.
Aquestes idees, divulgades principalment a partir de la Renaixença i represes pel Noucentisme, van ocasionar que s'arraconaren durant moltes dècades i fins a l'actualitat els estudis literaris i lingüístics d'aquests tres segles.
Actualment, però, va reconsiderant-se aquesta posició i nombrosos especialistes han manifestat l'interés dels autors i les produccions de l'etapa, que no són ni tan dolents ni tan pocs com s'havia cregut. Un exemple clar d'açò mateix és la revaloració de les obres del notari Carles Ros, qui en plena Decadència no va tenir por d'escriure i d'estimular el conreu de les lletres valencianes.
En aquesta comunicació presentem les notícies que hi ha sobre un obra desapareguda en l'actualitat, el "Diccionario valenciano-castellano de vòzes polysylabas", de Carles Ros, figura cabdal i precursor de la Renaixença i la lexicografia catalana en general. Les dades que manejarem partiesen de l'anàlisi de les obres de Carles Ros, especialment del "Raro Diccionario valenciano-castellano, único y singular de voces monosílabas", que estem editant, i d'altra documentació procedent dels estudiosos i bibliògrafs valencians de l'època.
