Acceso usuarios
Natalia Dos Santos Figueiredo
Este artículo presenta los resultados de una investigación que describe los rasgos entonativos de los actos de habla —pregunta y pedido—, producidos por hablantes de Asunción, en Paraguay, y de Buenos Aires, en Argentina. Consideramos para este estudio datos de audio y video de habla actuada experimental, lo que se configuró por la grabación de enunciados producidos por 2 hombres y 2 mujeres, con edades entre 20 y 35 años, originarios de las 2 ciudades investigadas. Para el análisis multimodal (Moraes et al., 2014), se llevó a cabo la descripción de elementos acústicos y visuales de los enunciados obtenidos, y se observó el contraste de las estrategias de cortesía utilizadas por los participantes de cada localidad, la variación de las curvas de F0 y de duración de sílabas, además de los movimientos faciales (Ekman et al., 2002). Los resultados demuestran que el análisis acústico no es suficiente para definir los rasgos específicos de los actos de habla directivos en esas variedades del español, debido a las diferentes configuraciones de tonemas encontrados en los enunciados analizados. Se hizo necesario recurrir a la combinación con la descripción visual, para describir las unidades de acción que acompañan la producción del acto de habla directivo.
Aquest article presenta els resultats d'una investigació que descriu els trets entonatius dels actes de parla — pregunta i petició—, produïts per parlants d'Asunción, al Paraguai i de Buenos Aires, a l’Argentina. Considerem per a aquest estudi dades d'àudio i de vídeo de parla actuada experimental, que es van obtenir a partir de l’enregistrament d'enunciats produïts per 2 homes i 2 dones, amb edats compreses entre 20 i 35 anys i originaris de les 2 ciutats investigades. Per a l'anàlisi multimodal (Moraes et al. 2014), es va dur a terme la descripció dels elements acústics i visuals dels enunciats obtinguts, i es va observar el contrast de les estratègies de cortesia utilitzades pels participants de cada localitat, la variació de les corbes de F0 i de la durada de les síl·labes, a més dels moviments facials (Ekman et al., 2002). Els resultats demostren que l'anàlisi acústica no és suficient per definir els trets específics dels actes de parla directius en aquestes varietats de l'espanyol, a causa de les diferents configuracions de tonemes trobades als enunciats analitzats. I va ser necessari recórrer a la combinació amb la descripció visual per descriure les unitats d'acció que acompanyen la producció de l'acte de parla directiu.
This article presents the results of a study that describes the intonational features of speech acts — questions and requests — produced by speakers from Asunción in Paraguay and Buenos Aires in Argentina. Audio and video data of experimental acted speech were used, taken from recording the utterances produced by two men and two women from the two cities, aged between 20 and 35 years. For the multimodal analysis (Moraes et al., 2014), the acoustic and visual elements of the utterances obtained were described and the contrast of the politeness strategies used by the participants from each place, the variation of F0 and syllable duration curves and facial movements (Ekman et al., 2002) were observed. The results showed that acoustic analysis is not enough to define the specific features of directive speech acts in these varieties of Spanish, due to the different toneme configurations found in the analysed utterances. It had to be combined with visual descriptions to describe the action units that accompany the production of the directive speech act.
