Acceso usuarios
Diana Muñoz Builes
En este estudio se analizan los recursos prosódicos y pragmáticos que utilizan los hombres y mujeres de Antioquia (Colombia) para marcar diferencias dentro de tres actos de habla directivos: órdenes, peticiones de acción corteses y ruegos. La muestra analizada se conformó a partir del habla de 32 participantes, clasificados según el sexo, el grupo etario, el estrato socioeconómico y el área dialectal de pertenencia. Las muestras de habla fueron obtenidas a partir de un instrumento de Discourse completion tasks (Blum-Kulka, 1980). El análisis prosódico se hizo a partir de la medición de parámetros como la declinación, el rango tonal y la velocidad de habla. Los resultados sugieren que los comportamientos prosódicos y usos de recursos pragmáticos difieren de acuerdo con el sexo del hablante. Los hombres enuncian las órdenes de manera más directa y con menos recursos reparadores; los ruegos de manera impositiva y precisa, y las peticiones de acción con prosodia convergente de órdenes. Por su parte, las mujeres realizan las órdenes con más estrategias de reparación, mitigadores, justificaciones; los ruegos con alargamientos vocálicos, amplio rango tonal y una parte propositiva en el enunciado, y las peticiones de acción con patrones prosódicos de los ruegos.
En aquest estudi, s’analitzen els recursos prosòdics i pragmàtics que utilitzen els homes i les dones d'Antioquia (Colòmbia) per marcar diferències en tres actes de parla directius: ordres, peticions d’acció corteses i precs. La mostra analitzada es va conformar a partir de la parla de 32 participants, classificats segons el sexe, l’edat, l’estrat socioeconòmic i l’àrea dialectal de pertinença. Les mostres de parla es van obtenir a partir d’un instrument de Discourse completion tasks (Blum-Kulka, 1980). L’anàlisi prosòdica es va fer a partir del mesurament de paràmetres com la declinació, el rang tonal i la velocitat de parla. Els resultats suggereixen que els comportaments prosòdics i els usos de recursos pragmàtics difereixen d'acord amb el sexe del parlant. Els homes enuncien les ordres de manera més directa i amb menys recursos reparadors; els precs, de manera impositiva i precisa, i les peticions d’acció, amb prosòdia semblant a les ordres. Per la seva banda, les dones emeten les ordres amb més estratègies de reparació, mitigadors, justificacions; els precs, amb allargaments vocàlics, ampli rang tonal i una part propositiva a l'enunciat, i les peticions d’acció amb patrons prosòdics dels precs.
In this study, we analyzed the prosodic and pragmatic resources used by the men and women of Antioquia (Colombia) to establish differences in the following directive speech acts: commands, requests for polite actions and pleas. The sample analyzed was formed from the speech of 32 participants, classified by sex, age, socioeconomic status and geographic location. These samples were obtained from a discourse completion task (Blum-Kulka, 1980) instrument. The prosodic analysis was carried out by measuring parameters such as declination, tonal range, and speech rate. The results suggest that the prosodic behaviors and the uses of the pragmatic resources differ according to the sex of the speaker. Men enunciate commands more directly and with less comforting resources, while the pleas are produced more imposingly and precisely, and requests for polite actions present prosody similar to commands. On the other hand, women produce commands with more comforting strategies, alleviate elements and justifications, pleas that include vowel lengthening, a wide tonal range and a proposal part in the sentence, and requests for actions that show prosodic patterns similar to pleas.
