Acceso usuarios
L’obra Cordiale quattuor novissimorum de Gérard de Vliederhoven ha tingut una prolífica trajectòria editorial ja des de la fase incunable tot arreu d’Europa, especialment en la zona occidental –no tant a la península Ibèrica. Abans d’aparéixer l’edició en castellà del saragossà Gonzalo García de Santa María en 1491, el text ja havia estat objecte de vint-i-tres edicions en diferents llengües. El text català de Bernardí Vallmanya va aparéixer el 1495, tot just després de la segona edició saragossana en castellà. Una segona edició barcelonina de principis de segle XVI –ara perduda– dona fe del ressò que aquest text va tenir al domini lingüístic català. L’objectiu central del present treball és rescatar de l’oblit aquesta traducció del Cordial de l’ànima per tal de posar-la a l’abast dels estudiosos de qualsevol camp d’investigació.
