Jaume Capdevila
El dibuix es feu servir a bastament com a vehicle comunicatiu en la premsa europea del segle XVIII, convertint-se en un element imprescindible de les publicacions del seu temps. L’article explora com aquells dibuixants, responent a la tradició autòctona i a les necessitats dels lectors, incorporen progressivament a la seva obra recursos narratius i expressius que acabaran creant un format nou, el còmic. Rastregem com diversos autors assagen solucions expressives que els faculten per avançar en les seves necessitats narratives, i ens permetem aventurar que és una tria deliberada dels autors i dels editors de principis del segle XX el fet que el llenguatge del còmic es desenvolupi molt més ràpidament als Estats Units que a Europa.