Acceso usuarios
Jógvan Jacobsen, Lon Jacobsen
Henda greinin vísir eitt søguligt yvirlit yvir flokking av føroyskum dialektum. Debes (1673) býtti dialektirnar sundur í sunnanfjørðsmál og norðanfjørðsmál, har markið var Skopunarfjørður. Svabo (1773) nevndi umframt sunnan- og norðanfjørðsmál dialektina í høvuðsstaðnum, Tórshavn, sum “ta mest spiltu dialektina”. Tíggju ár seinni nevnir Svabo eina fjórðu dialekt miðskeiðis í landinum. Í 1823 verða dialektirnar stutt umrøddar í einum kjaki um eina týðing av Matteusar evangelii til føroyskt, har skilt verður millum tvær dialektir. Hammershaimb (1854) skilir millum tríggjar høvuðsdialektir: sunnanfjørðsmál, streymoyarmál og norðoyamál (íroknað norðara og eystara part av Eysturoy og allar Norðuroyggjar), men í 1891 nevnir hann bara tvær dialektir, sunnanfjørðsmál og norðanfjørðsmál. Í 1996 og í 2022 skeyt Petersen upp eina nýggja flokking, har ið hann roknaði Vágar sum part av útnyrðingsøkinum.
This paper provides a historical overview of Faroese dialect classifications. Debes (1673) distinguished the southern from the northern dialects, separated by Skopunarfjørður. Svabo (1773) mentioned in addition to the northern and southern dialects, the dialect of the capital Tórshavn as being “the most corrupt” dialect. A decade later, Svabo distinguished a fourth dialect in the central part of the islands. In 1823 the dialect situation is shortly commented in a dispute on a translation of the gospel of St Matthew into Faroese, also distinguishing two dialects. Hammershaimb (1854) distinguished three main dialects: the Southern dialect, the dialect of Streymoy and the Northern dialect, but in 1891 he returned to the distinction between north and south. In 1996 and 2022 Petersen proposed a new classification, where he classified the dialect of Vágar as part of a North-Western group.
Aquest article ofereix una visió històrica de les classificacions dels dialectes feroès. Debes (1673) va distingir els dialectes del sud dels del nord, separats per Skopunarfjørður. Svabo (1773) va esmentar, a més dels dialectes del nord i del sud, el dialecte de la capital Tórshavn com el dialecte “més corrupte”. Una dècada més tard, Svabo va destacar un quart dialecte a la part central de les illes. L’any 1823 es va reprendre la situació dialectal en un debat sobre una traducció de l’evangeli de sant Mateu al feroès, i es van distingir també dos dialectes. Hammershaimb (1854) va distingir tres dialectes principals: el dialecte del sud, el dialecte de Streymoy i el dialecte del nord, però el 1891 va retornar a la distinció entre el nord i el sud. Els anys 1996 i 2022 Petersen va proposar una nova classificació, on va situar el dialecte de Vágar com una part d’un grup del nord-oest.
