Hanna Makurat Snuzik
This article presents a historical overview of Kashubian dialect classifications. Until now, five different approaches to classifying Kashubian dialects have been developed, which are only partially congruent with each other. Based on the traditional dialectology framework, Alexander Hilferding (1862) created a meridional classification, delineating vertical boundaries between the three main Kashubian dialects that he identified. Following the same theoretical framework, Stefan Ramułt (1893) developed a different tripartite classification system based on establishing borders between varieties horizontally. Ramułt's findings arguably contributed to Friedrich Lorentz's structural classification of 76 Kashubian dialects (made about 1910). Bernard Sychta (1960), on the other hand, in his ethnological classification distinguished Kashubian regional groups which use their local varieties. Based on the traditional dialectology framework, Kwiryna Handke's (1978-1979) division comprises six Kashubian dialect groups that do not exclude each other geographically.
Hewòtny rozdzél zamikô w se historiczny przezérk klasyfikacjów kaszëbsczich gwarów. Donëchczas pòjawiło sã piãc apartnëch pòdéńsców do klasyfikòwaniô dialektalny kaszëbiznë, chtërne leno dzélowò są ze sobą zgódné. Òpiérającë sã na fùndameńtach tradicjowi dialektologii, Aleksãder Hilferding (1862) ùsadzył pôłnikòwą klasyfikacjã, wëznacziwającë wertikalné grańce midzë trzema spòdlowima kaszëbsczima dialektama, chtërne rozpòznôł. Wëzwëskùjącë jistné tradicjowé paradigmatë dialektologii, Sztefón Ramùłt (1893) òbrobił jiny, trzëdzélowi system klasyfikacji òpiarti na hòrizontalnym ùstalenim grańców midzë dialektalnyma òtmianama. Rozsądzënczi Ramùłta przëczëniłë sã wierã do òbrobieniô przez Friedricha Lorentza strukturalny klasyfikacji 76 kaszëbsczich dialektów (dokònóny kòl 1910 r.). Bernat Zëchta (1960) zôs w swòji etnologiczny klasyfikacji wëapartnił kaszëbsczé regionalné karna, chtërne pòsługiwają sã swòjima lokalnyma narzeczama. Òpiarti na tradicjowi dialektologii pòdzél Kwirinë Handke (1978-1979) òbjimô szesc kaszëbsczich dialektalnëch grëpów, chtërne geògrafno sã wzôjno nie wëłącziwają.
Aquest article presenta una visió històrica de les classificacions del dialecte caixubi. Fins ara, s’han fet cinc enfocaments diferents per classificar els dialectes caixubis, que només són parcialment congruents entre si. Basant-se en el marc de la dialectologia tradicional, Alexander Hilferding (1862) va fer una classificació meridional, tot delimitant els límits verticals que existien entre els tres principals dialectes caixubis que va identificar. Amb el mateix marc teòric, Stefan Ramułt (1893) va desenvolupar un sistema de classificació tripartit diferent basat en l’establiment de fronteres horitzontals entre varietats. Les troballes de Ramułt van contribuir, sens dubte, a la classificació estructural de 76 dialectes caixubis de Friedrich Lorentz (fet vers el 1910). Bernard Sychta (1960), en canvi, en la seva classificació etnològica va distingir grups regionals caixubis que utilitzen les seves varietats locals. Basada en el marc de la dialectologia tradicional, la divisió de Kwiryna Handke (1978-1979) comprèn sis grups de dialectes caixubis que no s’exclouen entre ells geogràficament.