Acceso usuarios
Las poblaciones de la Amazonía surinamesa, sean ellas de origen indígena o africano, han implementado durante siglos diversos sistemas de rotación de cultivos. La presencia de hormigas en sus parcelas era vista como un indicador del agotamiento de la fertilidad. Se consideraba que las hormigas señalaban la necesidad de abrir una nueva parcela en otro lugar, desempeñando así un papel importante para las comunidades. El poder colonial en Surinam, incluso aunque fuera una colonia neerlandesa hacía siglos, era muy poco presente en el espacio amazónico hasta bien entrado el siglo XX. Los biólogos que participaban en las primeras expediciones científicas en el espacio amazónico de la colonia interpretaron la interacción de humanos y hormigas como señal de la naturaleza «parasítica» de ambos. Este ensayo muestra cómo las campañas de erradicación de hormigas, financiadas por el poder colonial desde los años 50, abrieron el camino para grandes proyectos infraestructurales, con poder destructivo muchas veces más significativo que los métodos de cultivo tradicionales.
Les poblacions de l’Amazònia surinamesa, siguin d’origen indígena o africà, han implementat durant segles diversos sistemes de rotació de cultius. La presència de formigues a les seves parcel·les era vista com un indicador d’esgotament de la fertilitat. Es considerava que les formigues assenyalaven la necessitat d’obrir una nova parcel·la en un altre lloc, jugant així un paper important per les comunitats. El poder colonial a Surinam, inclús en el cas de ser una colònia neerlandesa fa segles, era molt poc present en l’espai amazònic fins ben entrat el segle XX. Els biòlegs que participaven en les primeres expedicions científiques a l’espai amazònic de la colònia van interpretar la interacció d’humans i formigues com una senyal de la naturalesa «parasítica» d’ambdós. Aquest assaig mostra com les campanyes d’erradicació de formigues, finançades pel poder colonial des dels anys 50, van obrir el camí per grans projectes infraestructurals, amb poder destructiu moltes vegades més significatiu que els mètodes de cultiu tradicionals.
The populations of the Surinamese Amazon, whether of indigenous or African origin, have used different crop rotation systems for centuries. The presence of ants in their plots was considered an indicator of fertility exhaustion. The ants were seen as a sign that it was necessary to start a new plot elsewhere and thus played an important role for the communities. Despite being a Dutch colony for centuries, the colonial power in Suriname had little presence in the Amazon region until well into the 20th century. Biologists who participated in the colony’s early scientific expeditions to the Amazon interpreted the interaction between humans and ants as a sign of the “parasitic” nature of both. This essay shows how ant eradication campaigns financed by the colonial power since the 1950s have paved the way for large-scale infrastructure projects with a destructive power many times greater than traditional cultivation methods.
