Acceso usuarios
Margalida Pons Jaume 
El pensament analògic és un element clau en la poesia de Josep M. Sala-Valldaura. Entès com a procés cognitiu d’inferència, el discurs analògic és prototípic de la lírica, atesa la importància que hi cobren trops basats en la semblança com la metàfora. Tanmateix, aquest article no proposa una lectura retòrica de l’analogia, que no s’analitza com un tret d’estil, sinó com un recurs que serveix per definir la relació poeta-món, caracteritzada pel dinamisme, per l’errar i per la veu coral. L’article descriu algunes particularitats del pensament analògic en el discurs de la poesia, rastreja les manifestacions que presenta en l’escriptura de Sala-Valldaura i, finalment, explora la productivitat de l’analogia afectiva —l’establiment de correspondències relacionals que fa emergir la diferència i genera noves maneres d’interpretar la realitat— com a element transformador en el discurs líric.
Analogical thinking is a key element in the poetry of Josep M. Sala-Valldaura. If we take it to be a cognitive process of inference, analogical discourse is prototypical of lyricism, given the importance of tropes based on similarity (e.g. metaphor) in lyrical poetry.However, this article does not propose a rhetorical reading of analogy, which is not analysed as a feature of style, but as a resource that serves to define the poet-world relationship, characterized by dynamism, digression and the chorus. The article describes some peculiarities of analogical thought in the discourse of poetry, traces its manifestations in Sala-Valldaura’s writing, and finally explores the productivity of affective analogy – that is, the establishment of relational correspondences that causes the difference to emerge and generates new ways of interpreting reality – as a transforming element in lyrical discourse.
