Acceso usuarios
Carles Royo i Bieto
L’article descriu i compara el comportament dels verbs psicològics emotius no pronominals del català que formen oracions intransitives amb un subjecte experimentador. Alguns d’aquests verbs participen en oracions monoargumentals: un primer grup el formen predicats com penar o xalar, tot i que d’altres d’aquest grup també poden tenir usos transitius (gruar, patir); es diferencia d’un segon grup en el qual el subjecte experimentador és un pacient d’una oració ergativa, amb alternant causatiu (al·lucinar, escarmentar) o sense (defallir, llanguir). Un tercer grup de predicats forma oracions intransitives biargumentals amb un complement oblic (gaudir de, simpatitzar amb). En alguns casos, la restricció dels sintagmes nominals escarits postverbals i la construcció d’una completiva amb un subjuntiu temàtic, dues característiques dels verbs emotius, permeten classificar determinats verbs dins d’aquests grups o no. Aquests verbs mostren un mosaic complex d’accepcions i alternances, manifestació d’una remarcable flexibilitat semàntica i sintàctica.
This article describes and compares the behaviour of non-pronominal psychological verbs of emotion in Catalan that form intransitive sentences with an experiencer subject. Some of these verbs participate in mono-argumental sentences: one group is formed by predicates such as penar ‘agonise’ or xalar ‘have fun’, although others in this group may also have transitive uses (gruar ‘be overcome’, patir ‘suffer’); this group differs from a second group in which the experiencer subject is a patient of an ergative sentence, with an alternating causative function (aŀlucinar ‘be amazed’, escarmentar ‘learn your lesson’) or without this (defallir ‘give out’, llanguir ‘languish’). A third group of predicates form bi-argumental intransitive sentences with an oblique complement (gaudir de ‘enjoy’, simpatitzar amb ‘sympathise with’). In some cases, the constraint on bare postverbal noun phrases and the construction of a subordinate clause with a thematic subjunctive (both features of emotional verbs) allow certain verbs to be classified within or excluded from these groups. These verbs show a complex mosaic of meanings and alternations, a manifestation of remarkable semantic and syntactic flexibility.
