Acceso usuarios
Meritxell Simó i Torres 
En aquest article proposo una reflexió sobre la recepció de la lírica trobadoresca a partir de les projeccions literàries d’una sèrie de nobles franceses dels segles xii i xiii, destinatàries de novel·les en vers que sotmeten a un desenvolupament narratiu la poètica de la fin’amor. Començarem el recorregut amb Maria de Xampanya, a la qual Chrétien de Troyes dedica Le Chevalier de la Charrette, una obra controvertida, que contemplarem també a la llum de la reescriptura paròdica d’alguns episodis a mans de Renaut de Bâgé. Veurem a continuació com el transsumpte literari de Maria de Ponthieu que construeix Gerbert de Montreuil al Roman de la Violette acusa ja una relectura de la fin’amor que potenciaran, en clau monàrquica i clerical, obres com Cléomadès i Meliacin, compostes en el cercle de Maria de Brabant a partir d’un relat de Blanca de França.
In this article I offer a reflection on the reception of troubador lyrical poetry on the basis of the literary influence of a number of French nobles of the 11th and 12th centuries, which manifested itself in the form of novels written in verse, designed to create a narrative from the poetry of fin’amor (courtly love). We will begin with Maria de Xampanya, to whom Chrétien de Troyes dedicated Le Chevalier de la Charrette, a controversial work, which will be examined also in the light of the satirical rewriting of certain episodes by Renaut de Bâgé. Then we will look at how the literary representation of Maria de Ponthieu constructed by Gerbert de Montreuil in Roman de la Violette reveals areinterpretation of fin’amor, to be developed from a monarchic and clerical perspective in works such as Cléomadès i Meliacin, composed in the literary circle of Maria de Brabantfrom a story by Blanca de França.
