Acceso usuarios
Maria Josep Cuenca i Ordinyana 
, Peter Herbeck
En aquest article, descrivim els usos de fer com a verb de dicció. A partir de la cerca del lema fer seguit de discurs directe en el CTILC, hem seleccionat els casos de dicció i els intermedis entre dicció i acció, i hem analitzat les variables rellevants (semàntica i morfologia verbals, tipus de subjecte i d’objecte i elements opcionals). L’anàlisi mostra que fer és un verb polisèmic i polifuncional. Com a verb de dicció, sol tenir un subjecte humà i introduir paraules citades, però també pot introduir paraules no vinculades a una enunciació efectiva, així com gestos i sons no articulats. Aquests casos constitueixen contextos pont entre l’acció i la dicció i expliquen el desenvolupament d’aquesta interpretació contextual. Les dades s’analitzen partint del concepte de construcció: la interpretació de fer com a verb de dicció es vincula a la introducció de veus en la narració, cosa que condiciona la morfologia verbal (temps de passat) i els elements opcionals que hi apareixen (datiu, conjunció i, expressions temporals, etc.).
This paper describes the uses of the Catalan verb fer ‘to do’ as a verb of saying. Starting from a search for the lemma fer followed by direct discourse in the Catalan reference corpus (CTILC), we selected the cases in which fer does not indicate action but diction, and also intermediate cases in between diction and action. The analysis of the relevant variables (verbal semantics and morphology, type of subject and object and optional items) shows that fer is a polysemic and polyfunctional verb. As a verb of saying, it usually has a human subject and introduces reported speech, but it can also introduce words not linked to an actual enunciation, as well as gestures and unarticulated sounds. These cases can be considered as bridging contexts between action and diction, thus Accounting for the development of this context-dependent interpretation. The data are analysed on the basis of the whole construction: The interpretation of fer as a verb of saying is linked to the introduction of voices in the narration, which conditions the verbal morphology (past tenses) and the optional elements in the construction (dative, the conjunction and, temporal expressions, etc.).
