Acceso usuarios
Barcelona, España
L’article descriu la posició d’Eduard Artells en el model de llengua literària dels anys seixanta, com veia el paper del corrector i les polèmiques més importants que la seva manera de treballar li va comportar. En acabat, buida els dos volums de Llenguatge i gramàtica per analitzar la relació entre el que prescriu i la llengua que feia servir en els seus escrits i n’acara les prescripcions amb les de Fabra en alguns aspectes controvertits de la normativa, i arriba a la conclusió que Artells feia servir un model de llengua arcaïtzant i que seguia el Fabra d’abans de la guerra
This article describes the position of Eduard Artells in the literary language model of the 1960s: how he viewed the role of the editor and the most important controvèrsies aroused by his method of working. Then it analyses the relationship between the prescriptivist and the language used in his writing by searching the two volumes of Llenguatge i gramàtica and comparing the prescriptive elements with those of Fabra where they are controversial as regards normativity. The conclusion is that Artells used an archaic model of language, based on pre-war Fabra conventions.
