Riera, Carles (2021)El parlar de l’Alta Segarra. Barcelona: Claret, 213 p.

• Turull, Albert ^[1]
  1. [1] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
• Localización: Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 46, 2024, págs. 528-531
• Idioma: catalán

• Es reseña de:

  • El parlar de l’Alta Segarra.

    Carles Riera

    Barcelona : Claret, 2021

• Enlaces
  • Texto completo
• Referencias bibliográficas
  • Farell, Joan (1994): Castellfollit de Riubregós. Toponímia i vocabulari de la vila i el terme. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.
  • Ferrer, Joan et al. (2012): «Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de sikara i de l’origen del topònim Segarra», Revista d’arqueologia...
  • Massanell, Mar (2001): «El retrocés generacional del dialecte davant la llengua estàndard: un exemple», Interlingüística, 11, p. 239-243.
  • Riera, Carles (1992): Manual de català científic. Orientacions lingüístiques. Barcelona: Claret.
  • Riera, Carles (1993): Caracterització de l’idiolecte d’un parlant de Moià. Barcelona: Claret.
  • Riera, Carles (1994): El llenguatge científic català. Antecedents i actualitat. Barcelona: Barcanova.
  • Riera, Carles (1998): Curs de lèxic científic (I. Teoria / II. Exercicis). Barcelona: Claret.
  • Riera, Carles (2000): El lèxic científic català de la botànica. Barcelona: Claret.
  • Sanfeliu, Guiu (1977): Els imprecisos límits de la Segarra. Verdú: Grup d’Intercanvi de Recerques de les Terres Lleidatanes.
  • Tort, Joan (1986): «Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra», Treballs de la Societat Catalana de Geografia,...
  • Turull, Albert (1991): Els topònims de la Segarra. Nuclis de poblament. Diccionari geogràfic i etimològic. Cervera: Centre Municipal de Cultura.
  • Roís De Corella, Joan: Lo Cartoxà. Estudi, edició i notes a cura de Vicent Garcia Peris (‘Lo primer’), Jordi Oviedo Seguer (‘Lo segon’), Joan...